"Per l'estiu, pesa més la bossa que el piu"

Dedicat a 'angie', amb tot el meu respecte. Te la devia, xicona! No crec que em poses de cara a la paret. (Si així ho fas, ho tindré ben merescut).

"A L'ESTIU, PESA MÉS LA BOSSA QUE EL PIU"

I com que també assegura la saviesa popular que "A l'estiu, tota cuca viu", m'afanye a llevar la pols de les carpetes aquelles dels negatius dels fulls solts -els trobats a prestatgeries i calaixos polsosos de sagristies i cases de vila, allà per la primera joventut- i intente refer i posar en llenguatge actual alguns dels papers que trobe més interessants, per si m'ajuda amb allò de la cuca. Com aquestos d'ara precisament, de la mitjania del XV, supose.
Teníem un cisma a les portes. Eugeni IV traslladava el concili d'un lloc a un altre. Tenia por que les decisions d'aquell predominaren sobre les idees papals; el regne de Nàpols era ocupat pels exèrcits amb bandera quadribarrada, i acabava de casar-se Ausiàs March, als quaranta anys, amb Isabel Martorell. Els hendecasíl·labs feien furor.
Bo, però; anem als papers que ens interessen. Formen part d'un judici. Encara que fragmentats i molt incomplets a la primera part, ens poden resultar molt "pedagògics" en donar-nos una idea d'un ‘fet social' repetit al llarg dels temps. A mi, com transcriptor, deixeu-me lliure de culpa, si n'hi ha.
Tècnicament, veurem que les estrofes són antiquades. I no sabem si la culpa és del poeta o de l'aparell burocràtic, que sempre va cent anys per darrere. O si es tracta només de fragments d'una representació escènica. Tot cap.
El tema del primer cal endevinar-lo. Sols ens queda llegible una menudalla de fragment:

"-¿I no serà veritat
que justícia dictamina
no serà del tot fadrina
si té l'himen destrossat?
-Veritat serà, senyor!"
........

"-Però, Justícia Major,
¿com pot engolir tal dubte
si el gínjol, furgant, furgant,
ha fet feina total
dins lo forat celestial?"


Tot el segon, el tenim ben clar i net:

-Digué el Justícia Major:
Veurem la llei integral
d'aquest anys, u, quatre, tres,
i número acabat en set.
De què s'acusa al senyor?
Ah, sí!; ja recorde els fets:
una fermosa femella
presentà denúncia expressa
d'un "robatori carnal".
Ara, parle l'acusat!
-Escolte vuesa mercè:
A casa meua, jo ho sé
dos i dos ja no en fan quatre.
Que si vull portar-la al catre
s'oblida fins de sumar.
Abans, quan era fadrina
sabia multiplicar:
sis per nou, cinquanta-quatre...
I arribàvem a més comptes:
seixanta-nou, la postura,
tot allargant sis i nou.
I si no, de missioners
i quedava tot cobert...
Que ella volia, ben cert!
I engegàvem criatura!
Ara, tornes han canviat
i de comptar s'ha oblidat:
que si dos per quatre, dotze;
que si nou i sis fan quinze...
que si vaig prest a dormir;
que si em fa mal el colze,
que si el cap, que si el pastís...
I així, un dia darrere un altre;
i una nit, i una altra nit;
i un mes al darrere un mes..
I així un mil·lenni de nits!
Recollons, que ja està bé!
No creu, Justícia Major?
Que un mil·lenni en són just mil!
-Molt ben dit, senyor plebeu.
Que si és assumpte de parella
mai és mal tractar de rella,
sinó de maltractaments...
Perquè clara distinció:
¿entre marit i muller
és "acte de violència"
fotre el furó dins lo cau?
I si el caçador no el caça
-el conill, ben clar està-
la cacera fuig i volta.
Corre el perill que se'n vaja
per la muntanya perdut.
Al cel, cert, crida clemència!"
dictaminà, tota ciència,
aquell Justícia Major.

I ací acaba el que he pogut desxifrar fins ara. Potser continuarà.