Cercador
PER LA SOLEDAT
Un relat de: Rafaelmolero- Compartir:
PER LA SOLEDAT
Si la soledat m’ abraça
i entre la nostàlgia s’ oprimeix el pit
perquè tremola el cor,
fins sentir-ho desfet,
el meu amic que mai em falla
el seu obsequi em regala,
el vers que s’evapora
i m’ alleugereix l’ ànima.
Et sentiré sempre dins del cor
la meua fe t’ il•luminarà sempre.
Quan t’ escolte entre les teues paraules
el meu ser s’ obri eternament.
Manuel a 21 juliol de 2014
Autor: Rafael Molero Cruz
Si la soledat m’ abraça
i entre la nostàlgia s’ oprimeix el pit
perquè tremola el cor,
fins sentir-ho desfet,
el meu amic que mai em falla
el seu obsequi em regala,
el vers que s’evapora
i m’ alleugereix l’ ànima.
Et sentiré sempre dins del cor
la meua fe t’ il•luminarà sempre.
Quan t’ escolte entre les teues paraules
el meu ser s’ obri eternament.
Manuel a 21 juliol de 2014
Autor: Rafael Molero Cruz
Comentaris
-
M' agrada molt![Ofensiu]Núria Niubó | 05-08-2014 | Valoració: 10
Sentir que t'abraça la soledat i viure-ho amb tanta tendresa és saber retrobar-se.
Preciós poema que m'ha fet sentir molt bé.
Una abraçada
Núria -
La fe[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 04-08-2014 | Valoració: 10
Realment et felicito si en els moments de soledat trobes l'amistat del teu amic. És molt important trobar aquest amic i no amoinar-se per la soledat. Tenir una sortida de l'habitació tancada és vital. Boniques paraules Rafael per aquest sentiment que a l'estiu pot oprimir més del compte. Una forta abraçada i endavant!
Aleix
l´Autor
164 Relats
178 Comentaris
89545 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitatVaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.