PER LA PORTA ENTREOBERTA

Un relat de: aurora marco arbonés
PER LA PORTA ENTREOBERTA


Per la porta entreoberta
vigilo el teu son,
vençut ja l’insomni
que la lluna minvant ha espiat displicent.
La nit ha estat ingrata:
soroll fatigós d’odiós estossec,
la febre enganxada al front anguniós
i el cos que no troba el lloc adient
en un llit inquiet, de rebregats llençols.
L’aurora ha alleugerit l’ardor de la pell
i has encetat un son de lívid assossec.

Per la porta entreoberta,
vençuda la foscor,
es retallen flascons de balsàmics xarops
i gripals comprimits,
al costat de l’ampolla d’aigua timonada.

Et voldria contar, company estimat,
que els jacints han florit per primer cop enguany,
que et regalen el blau d’estrelles setinades
per embriagar la cambra i suscitar un somrís.

Et voldria contar, company estimat,
que el sol es va enriolant darrera les cortines,
que les nostres cigonyes sobrevolen el riu,
que la vida ho és tot i encara hi ha camí.

Per la porta entreoberta,
amb ombra a les parpelles,
vigilo el pàl•lid son, la dolça placidesa.





Comentaris

  • La porta[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 09-02-2013 | Valoració: 10

    La porta és molt suggeridora de sensacions. Oberta. Tancada. Entreoberta.
    Enhorabona !!!

  • Un poema preciós[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 31-01-2013 | Valoració: 10


    Amb aquest seguiment de paraules plenes d’amor, vas lligant uns fets de patiment i tristesa que vols anar omplint de llum amb un sentiment que desborda tendresa ver al ser estimat.

    M’ha agradat molt.

    Gemma

  • cuidar a qui estimes.[Ofensiu]
    Annalls | 27-01-2013

    i fer poesia del cotidia,fins i tots dels xarops...per acabar ja amb poesia oberta a la vida, quan es troba millor.
    Anna

  • Tendresa[Ofensiu]
    Naiade | 24-01-2013 | Valoració: 10


    Quin esclat de sentiments curullen aquest poema! Destil•la amor arreu. Vetllar l’ésser estimat amb una tendresa tan gran que sembla que les teves paraules l’acaronin . Millor medecina no ni pot haver.
    Un plaer llegir-te, com sempre

    Una forta abraçada

  • Quan l'amor és poesia[Ofensiu]
    Núria Niubó | 22-01-2013 | Valoració: 10


    En aquesta porta entreoberta hi albira uns sentiments que ja neixen glosats.
    Ens descrius una nit llarga de neguit i patiment amb versos que se’ns fan propers, per la seva naturalitat , com un senzill acte d’amor.
    El poema té una cadència àgil i proporcionada, sense perdre en cap moment la calidesa.
    ÉS sempre un gaudir llegir els teus poemes Aurora, tan acurats i emotius.

    Una càlida abraçada estimada amiga
    Núria

  • Molt bonic[Ofensiu]
    missatger | 21-01-2013 | Valoració: 10

    Vetllar per la persona estimada és un acte d'amor desinteressat i sincer. M'ha agradat molt. Una abraçada!

  • Un poema íntim ple de tendresa[Ofensiu]
    Atlantis | 20-01-2013

    amb les paraules justes però amb la calidesa pròpia de qui estima. Un poema amb un vocabulari quotidià que trascedeix i es torna poètic per la forma en que ha estat escrit , per aquest xixueig que vas deixant anar i per la cadència dels versos.

    Et podria posar una petita pega que en res espatlla el poema? Són aquestes dues paraules tan semblants en el final i tan juntes en el poema: estossec i assosec. ës nomé una opinió, però crec que si trobessis un substitut per alguna d'elles el poema guanyaria. De totes maners és un bon poema i darrera a més a més de tendresa es nota que hi ha ofici.



    Et segueixo.

    Petons

  • Un poema[Ofensiu]
    Josep Ventura | 20-01-2013 | Valoració: 10


    que no cura la febre però segur que es el millor bàlsam per l’ànim
    ja que al llegir-lo es troba aquesta sensació, delicat i deliciós
    Salutacions
    Josep

  • La vida petita[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-01-2013 | Valoració: 10

    La vida petita que ens acompanya, la de les coses de cada dia, aquelles a les que no donem massa importància, la dels éssers més propers i estimats és el gran món d'aquest poema i de la teva poesia en general. Per a gaudir d'imatges plenes de natura, plenes de proximitat i estimació, la teva poesia és el 10 que ho certifica. M'ha agradat molt i molt Aurora. Una forta abraçada.

    aleix

  • Els remeis de l’amor[Ofensiu]
    rautortor | 20-01-2013


    Per la porta entreoberta, com una bona mare i companya, ens has descrit pas a pas el neguit de la malaltia d’un ésser estimat.

    La primera fase, la més ingrata, l’has personificada amb la bella imatge de la lluna minvant i amb tots els sentiments negatius que l’acompanyen, la fatiga, l’angúnia, la inquietud, fins que s'arriba a l’assossec, això sí, encara lívid. Una descripció acurada del dolor que preocupa i amoïna.

    Després, per si algú tenia algun dubte del que dius, ens detalles, ja de dia i amb total naturalitat, el paisatge íntim ple de medicines i remeis curadors.

    I, conscient que els millors remeis són els de l’amor, li vols regalar al malalt estimat tot allò de bell que t’envolta, tot allò que pugui suscitar un somrís. I t’alies amb el sol per anar fins al riu a veure les cigonyes i confessar l’ample abast de la vida, ja que encara hi ha camí.

    I, finalment, amb ombra a les parpelles ets capaç de seguir vigilant –mai no n’hi ha prou per un cor enamorat– el son, pàl·lid encara, i, sobretot, l’anhelada dolça placidesa.

    Aurora, un cop més has sabut trobar tota la poesia que hi ha rere un acte d’amor immers en la quotidianitat, la teva quotidianitat, aquella que vius plenament i que la fas teva per lliurar-nos-la amb belles paraules.

    L’enhorabona
    Raül

  • Vetllar[Ofensiu]
    allan lee | 20-01-2013

    el son, potser finalment tranquil, després d'una nit de tos i febre. Saps donar a les petites coses quotidianes la categoria de la sinceritat, la finesa, tota la tendresa sense grans paraules transcendents. I aconsegueixes allò que pocs poetes poden: arribar a una sintonia màgica amb el lector. Una abraçada gran, Aurora, i un petó

    a

  • Estic d’acord amb la Nonna, [Ofensiu]
    Carles Ferran | 20-01-2013

    és un poema entranyable, que es capbussa en la quotidianitat, la riquesa del dia a dia en companyia, l’amor reforçat per la cosa més nímia com pugui ser un atac de febre, la indefensió del malalt... Un poema domèstic sublim, la vida convertida en poesia. Són imatges envejables.
    Una abraçada.

  • Tendre , entranyable ,[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-01-2013

    imatges poètiques al cent per cent.
    Quant d'amor i preocupació traspua aquest delicat poema !
    Felicitats un cop més , estimada Aurora .

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250812 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.