Per la Montse

...els somnis és un bon plantejament de principis. I avui en dia fa molta falta, la veritat.

Un poema breu, dedicat a una persona que crec que ho mereix de sobres.

Una abraçada,

LLIBRE

Darrerament intervenc poc i vaig llegint de tant en tant. M'ha encantat el teu relat. Clar. sens dubtes, definint clarament el que és viure. Enhorabona a tu i enhorabona a na Montsé que li has dedicat , segur que ha d'estar contentisima.
Una aferrada des de les terres de tramuntana de Mallorca.
Josep-Keops

1. no deixar de somiar, és una forma d'enterrar el passat, els records malguarits i fer-se fort davant el futur...
2. no fugir, donar la cara, lluitar contra la por i afrontar les mil i una anècdotes diàries...
3. establir un projecte i acomiadar-se d'altres camins daurats d'inútil essència...
m'ha encantat el poema, breu però intens, clar, ben dibuixat i implacablement humà, pràctic i a la vegada poètic...
el darrer vers "saludem els camins que haurem deixat", insuperable, bestial!, barreja de ironia i sang freda...
felicitats guapíssima!
una abraçada!
La Montse pot estar orgullosa d'aquest petit diamant de poema!

Molt bé noia.
Estic ben segura que a la Montse li a agradat molt.
Dons desprén un gran sentiment per tots costats.

aquest poema, Tramuntana. Gairebé desprens la força del vent que dus per nom.

Et felicito.

Una abraçada.

Salz.