Per la ciutat

19.. 18.. 17.. 16.. ENTRA. He pujat al metro a Besós Mar, i m'he assegut. Darrere meu ha pujat una noia d'uns setze anys, s'ha assegut i ha començat a mullar una tovalloleta amb alcohol. Llavors no sé si se la posava sobre el llavi o sota el nas. Al cap d'una estona s'ha aixecat i s'ha canviat de lloc. Pocs moments després, s'ha tornat a aixecar cridant: mis llavees, alguien ha visto mis llaves? Iban con un muñequito, y una foto.. i s'ha acostat cap a un home: usted, senyor, tiene mis llaves? I l'home li ha respós que per quin motiu hauria de voler les seves claus. Dues parades després ha baixat, i davant meu, però dret, s'hi ha posat un noi, cabell fosc, una mica de barba, d'aquells nois que no són especialment guapos, però tenen un no sé què que els fa maquíssims, i durant unes quantes parades ens hem estat mirant de reüll. Llavors ell ha baixat, i jo no. He baixat a la següent, que era Passeig de Gràcia. He baixat pel carrer fins a plaça Catalunya, llavors he enfilat per carrer Tallers, a fer una ullada als concerts que hi ha, i gairebé ensopego enviant un missatge pel mòbil a un amic dient-li que n'hi ha un de mägo de oz aviat, i a la plaça Universitat m'he creuat amb en Rubianes, que s'estava dret al costat d'un arbre trucant per telèfon. L'he mirat, m'ha mirat, suposo que perquè duia unes sabates taronges taronges que em vaig comprar fa poc, i potser són manies meves, però crec que es veuen de lluny. He travessat el carrer baixant per ronda Sant Antoni, i una vella ha començat a cridar "rubiaaa, rubiaaa", he pensat que no es diriga a mi, perquè no sóc rossa, fins que llavors ha cridat "mariii, mariii", que m'ha confirmat que no es referia a mi, perquè no em dic mari, però he pensat que potser per aquesta dona jo era una noia rossa que es deia mari. De totes maneres, no m'he girat, i al passar per PcCity he entrat a comprar uns quants cds per gravar. M'he posat a la cua, darrere una noia amb un piercing petitíssim a la barbeta, i he vist com la cua del costat anava avançant, i la meva feia estona que era aturada, ja que la caixera tenia alguns problemes amb la màquina. Després d'uns quants minuts esperant pacientment, m'he canviat de caixa, i segons després la noia del piercing s'ha instal·lat a darrere meu exclamant "que petarda esa cajera", li he somrigut i he pagat. Llavors he anat tirant pel carrer on visc fins que he arribat a la botiga on fan fotos, i m'he fet fer unes quantes fotografies de carnet, que ara que comença el curs se'n necessiten moltes. Ha entrat un noi, i mentre jo esperava que sortissin les fotos, ha començat a parlar amb el botiguer perquè es volia canviar d'amena a movistar, però els de movistar deien que no podien perquè els d'amena encara no li havien donat la baixa. He pagat i he obert la porta de baix del meu bloc de pisos. M'he creuat amb un veí que no sé exactament de quin pis és, però que té un gos. He obert la porta de casa, i he entrat.