Cercador
PER FI UNA IMATGE EXPLICITA D’UNA POLLEGUERA
Un relat de: Antonio Mora VergésSucceïa d’una forma casual quan ens acomiadàvem desprès d’una estona deliciosa en una de les ‘ cases bones de Catalunya’, observava el forat de la polleguera, i m’adreçava als companys Rosa i Miquel per preguntar-los si en sabien la utilitat; la mestressa de la casa feia córrer la barrera abans de la seva resposta.
És un element de seguretat - diria que de màxima seguretat – i la ‘tecnologia moderna’ només ha sabut multiplicar-lo, allò dels ‘ anclatges’ de les portes cares. Qui però no ha sentit explicar en més d’una ocasió avaries que deixen als propietaris tancats, fora o dins de la casa ?. Això no succeïa – no podia succeir – en un sistema en que el tancament només es podia fer des de l’interior, i en el que calia emprar un cert esforç per dur-lo a terme.
Com sempre el Diccionari de l’ Institut d’Estudis Catalans és el que ens dona més i millor informació :
1. POLLEGUERA f.
|| 1. Peça de pedra, de ferro o altra matèria dura, amb un ull o clot dins el qual entra el piu o eix de rotació d'una porta, barrera, etc. (Camp de Tarr., Val., Bal.); cast. quicio. Una post de fust ab polleguera, doc. a. 1410 (Alós Inv. 12). In metendo pollagueres al portal de la torre nova, doc. a. 1431 (Arx. Gral. R. Val.). Trencant e levant polaguera [sic] la porta, doc. a. 1455 (BSAL, iv, 9). Tenint los genolls ficats a la polleguera de la porta de la cambra, Curial, ii, 145. a) En les campanes, el piu o tenidor; cast. eje. (Labèrnia, Saura Diccs.).—b) Cavitat d'un os dins la qual s'articula un altre os. «Ha caigut i s'ha tret un braç de polleguera» (Mall.)
| 2. fig. Cosa en què es funda i de la qual depèn una altra; cast. quicio. Axí en armes com en lletres, pollagueres dos sobre les quals assentan, giran, tant lo polític com lo militar, Rector de Vallfogona (ap. Aguiló Dicc.).
Loc.—a) Treure de polleguera: fer sortir una cosa del seu curs natural, del seu estat normal; violentar-la; exasperar, fer perdre la calma. Lo que noltros volem és que sa Lley matexa no mos resulti treta de pollaguera, Roq. 38. Mai s'enfadava amb ningú, tot traient els altres de polleguera amb la seva mitja rialla, Oller Pap. ii.—b) Sortir de polleguera: sortir una cosa del seu estat normal, violentar-se; exasperar-se. Branillatges y andròminas, tot eixia de pollaguera, Pons Auca 26. Va sortir de polleguera i, encarant-se amb mi, va dir reganyosament, Ruyra Parada 30. Estar fora de polleguera: estar desviat del seu estat o curs normal, estar fortament excitat, molt exasperat. Tots els veïns estaven fora de polleguera, Oller Vilaniu 3. Tot semblava que anés en orris i fora de polleguera, Caselles Mult.43.—c) Treure's ses cames de polleguera: córrer molt o caminar excessivament per aconseguir algú o alguna cosa (Santanyí).—d) Pixar la polleguera a una xica: sortir-li un pretendent, un que va a parlar amb ella a la porta de casa (Val.). Pixar-los la polleguera | a les xiques casadores | és rondar-los el castell | com ans feia a les senyores | son enamorat donzell, Martí G., Tip. mod. i, 107 a.
El mot com veieu s’emprava en més d’un sentit. Ho deixo aquí, no us voldria treure de polleguera.
És un element de seguretat - diria que de màxima seguretat – i la ‘tecnologia moderna’ només ha sabut multiplicar-lo, allò dels ‘ anclatges’ de les portes cares. Qui però no ha sentit explicar en més d’una ocasió avaries que deixen als propietaris tancats, fora o dins de la casa ?. Això no succeïa – no podia succeir – en un sistema en que el tancament només es podia fer des de l’interior, i en el que calia emprar un cert esforç per dur-lo a terme.
Com sempre el Diccionari de l’ Institut d’Estudis Catalans és el que ens dona més i millor informació :
1. POLLEGUERA f.
|| 1. Peça de pedra, de ferro o altra matèria dura, amb un ull o clot dins el qual entra el piu o eix de rotació d'una porta, barrera, etc. (Camp de Tarr., Val., Bal.); cast. quicio. Una post de fust ab polleguera, doc. a. 1410 (Alós Inv. 12). In metendo pollagueres al portal de la torre nova, doc. a. 1431 (Arx. Gral. R. Val.). Trencant e levant polaguera [sic] la porta, doc. a. 1455 (BSAL, iv, 9). Tenint los genolls ficats a la polleguera de la porta de la cambra, Curial, ii, 145. a) En les campanes, el piu o tenidor; cast. eje. (Labèrnia, Saura Diccs.).—b) Cavitat d'un os dins la qual s'articula un altre os. «Ha caigut i s'ha tret un braç de polleguera» (Mall.)
| 2. fig. Cosa en què es funda i de la qual depèn una altra; cast. quicio. Axí en armes com en lletres, pollagueres dos sobre les quals assentan, giran, tant lo polític com lo militar, Rector de Vallfogona (ap. Aguiló Dicc.).
Loc.—a) Treure de polleguera: fer sortir una cosa del seu curs natural, del seu estat normal; violentar-la; exasperar, fer perdre la calma. Lo que noltros volem és que sa Lley matexa no mos resulti treta de pollaguera, Roq. 38. Mai s'enfadava amb ningú, tot traient els altres de polleguera amb la seva mitja rialla, Oller Pap. ii.—b) Sortir de polleguera: sortir una cosa del seu estat normal, violentar-se; exasperar-se. Branillatges y andròminas, tot eixia de pollaguera, Pons Auca 26. Va sortir de polleguera i, encarant-se amb mi, va dir reganyosament, Ruyra Parada 30. Estar fora de polleguera: estar desviat del seu estat o curs normal, estar fortament excitat, molt exasperat. Tots els veïns estaven fora de polleguera, Oller Vilaniu 3. Tot semblava que anés en orris i fora de polleguera, Caselles Mult.43.—c) Treure's ses cames de polleguera: córrer molt o caminar excessivament per aconseguir algú o alguna cosa (Santanyí).—d) Pixar la polleguera a una xica: sortir-li un pretendent, un que va a parlar amb ella a la porta de casa (Val.). Pixar-los la polleguera | a les xiques casadores | és rondar-los el castell | com ans feia a les senyores | son enamorat donzell, Martí G., Tip. mod. i, 107 a.
El mot com veieu s’emprava en més d’un sentit. Ho deixo aquí, no us voldria treure de polleguera.
Comentaris
-
Es un relat molt explicatiu [Ofensiu]Rafaelmolero | 07-02-2013 | Valoració: 10
Ho sent, però és així, veig un relat prou bo, explicatiu totalment, realment vius La polleguera, amb un sentit molt exacte, molt concret, m'ha agradat. Saluts. Rafael Molero Cruz.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407052 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.