Per fi lliure

Un relat de: Elvira

Per fi les dolces cadenes que em lligaven a tu han desaparegut.
Per fi m'has donat la clau, i m'has deixat marxar. Ara puc caminar sola, la teva ombra no em seguirà allà on vagi.

Ara tot l'horitzó que s'alça davant meu és per mi sola. Ara puc aprendre a caminar, i a córrer si en tinc ganes.
Ara puc gaudir del sol, de l'aire, de l'olor de les flors... ara veig, i tinc sentiments propis.
Ara tinc la meva opinió.

Ja no hauré de plorar per les nits. Ni per les tardes.
Ja no em sentiré més sola a l'hivern. Ni a la tardor.
Ja no t'hauré d'esperar mai més, perquè ara ja sé que no vindràs. Ja no hauré d'esperar a que em truquis, o em miris, perquè ara ja sé que no tens ulls per mi.

No em fa mal el teu abandó. M'has fet lliure. Les teves paraules envoltaran la meva ment, però no la feriran.
Per fi sense tu.
Per fi lliure.

Comentaris

  • llunydetot | 25-09-2008 | Valoració: 10

    Sí... a vegades és millor, o més fàcil saber la veritat tot i que aquesta sigui dura, que no pas la incertesa, que desespera.

    No sé si ho llegiràs ja que des de fa 2 anys que no publiques, però per si algun dia ho fas, que m'encanta com escrius, i espero que no ho hagis deixat de fer, perquè és una forma genial d'expressar-nos.

    Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

  • Cap relat sense comentari,[Ofensiu]
    mjesus | 17-08-2006

    És cert que en alguns casos és alliberadora una separació, tot depèn és clar. Aprendre a caminar és el millor que pot passar. Endavant.

    Benvinguda a relats, no t'havia llegit encara.


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Elvira

Elvira

7 Relats

9 Comentaris

6850 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sempre quedarà un paper en blanc, on podrem dipositar les cabòries, alegries, tristeses....que ocupen els nostres dies.

Sempre quedarà un paper en blanc, quan ja no quedi ningú, i les decepcions i les pèrdues s'hagin emportat el que més ens importa.

Sempre quedarà un paper en blanc, que es conformi amb les lletres que nosaltres decidim que hi han d'anar, i que no ens recrimini pel que fem, diem o pensem.

Sempre ens quedarà un paper en blanc, per començar en ell, la vida que mai arribarem a tenir...