Per fi, la que buscava

Em trobo en constant del.liri. Haig de positivitzar les coses. La mar se m'està empassant.
Sóc en una platja, perdut i sol. Em pica molt la calor. Les sirenes em posen calent.
-Ei, com et dius?-. No conec aquesta veu, m'ha sobtat molt.
-Que com em dic? No tinc nom. I si en tinc, no el recordo.
-Jo tampoc recordo el meu-. No hi ha ningú. No sé qui m'està parlant.
-Sóc això que tens davant-. M'adono que em parla la mar.
-Si. Tu ets la mar. Per què dius que no recordes el teu nom?
-La mar? Bé. Ningú em fa cas. Estic perduda. Em podries ajudar?
Se'm planteja una bogeria. Jo? Pobre de mi? Ajudar la mar? Tan immensa com és? Però sento curiositat.
-Ajudar-te a què, exactament?
-Ja t'ho he dit. Ningú em fa cas. Vull que vinguis amb mi.
Doncs la veritat, no m'importaria. Aquest món de del.liri embriagós em fa somniar i això sona temptador. Però no sé què haig de fer.
-Com ho puc fer?
-Tu camina. No t'ofegaràs. Simplement et prendré com a company. Vull compartir. La gent parla de mi com si fos un objecte, com si fos un joc. Vaig passar de ser estimada pels déus a ser un joc brutal de la humanitat, que no té en compte per a res la meva personalitat i que m'explota. Estic molt trista. Necessito un company. Puc endevinar que tu en series un de molt bo.
Començo a caminar cap a ella. Sento calfreds agradables. I sento coses que no havia sentit mai. Encisat pel benestar que em produeix, m'adono que no tornaré mai més a aquest món, però no m'importa.
Jo i la mar ara som un. M'ho agraeix i li agraeixo. Li agraeixo molt. Per fi estic salvat. No em fa falta recordar res de l'altra vida. Visc en un món que abans només hauria pogut considerar imaginari. La mar m'ha engolit, i de quina manera!

El temps aquí és diferent. No m'importa res. He descobert la veritable personalitat de la mar, ara no té preocupacions, diu que està molt bé amb mi, que m'ha elegit a mi, perquè jo estava tan perdut com ella. La mar té infinits colors, infinits éssers difícils de descriu-re. M'amagava un gran secret. És clar que es sentia sola, es sentia util.litzada. I la seva bellesa, si ningú la podia adorar, no li servia per a res. És a vegades dolça, a vegades salada, però sempre dolça en el sentit figurat.
Hem fet un pacte de bon grat. Ella no em deixarà sol i jo no la deixaré mai sola a ella. Per fi he trobat a qui buscava.