Per fi he sortit de l'armari!

Un relat de: joandemataro

És allò que no saps ben bé com dir-ho, ni quan será el millor moment, ni quines seran les paraules adequades; i et fa por com reaccionarà, si et farà costat, si se'n riurà, si li donarà la importància que per a tu té... però saps que ho has de dir perquè ja fa massa tmps que li vas donant voltes i vas tot el dia fent càbales i despistat. A més vols ser valent, i acceptar-te tal com ets i mostrar-te als altres transparent perquè vols aprofitar el temps i la vida al màxim...
Doncs bé, avui per fi ( perquè ja se sap que hi ha dies en què un veu que no ...que no és el dia indicat perquè hi ha alguna cosa a l'aire que l'instint ha detectat...o simplement perquè fa núvol...) , en fi que avui sí, avui per fi he sortit de l'armari i és clar a la primera persona que li he dit ha estat a la meva dona...
-mira, t'he de dir una cosa que ja fa temps et volia dir.
- ai quina for em fas-em diu ella, doncs ja ens coneixem tant que només amb el to de veu i la mirada ja quedem ben despullats.
-doncs mira és que fa temps que tinc...
- que tens un embolic, oi?- em diu tota irritada
- no, no és això ....és que crec que sóc...
- que ets " gay"? Ara em diràs que ets gay...després de tots aquests anys...-em diu ja amb la veu tremolosa i amb llàgrimes als ulls.
- no, no és això és que crec que sóc....que sóc poeta...
-!!! - ella simplement m'ha mirat ...
En fi suposo que necessitarà un temps per pair-ho. ....Uf, per fi, ja li he dit...mira que és dur sortir de l'armari!!!

Comentaris

  • Juguesca[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-05-2010 | Valoració: 10

    Ja que ahir vas ser tan amable de comentar un relat meu en prosa, decideixo avui fer el mateix... i ara que he llegit el teu text, m'alegra haver tingut aquesta pensada, ja que hagués estat una llàstima perdre'm aquesta mostra d'ingeni.

    Trobo molt encertat el doble sentit que has plantejat des del començament, i molt ben portada la història endavant, sense relliscar enlloc.
    El títol, evidentment, suposa un gran encert.
    A més, jo tinc una especial debilitat per l'humor...
    en resum: molt bona feina, joandemataro!

    A veure què et sembla aquest a tu: PREPARA'T

    T'envio una abraçada i un gran sonriure,
    Unaquimera

  • T'he descobert a través del teu comentari que agraeixo[Ofensiu]
    Josoc | 17-05-2010

    He llegit una bona part dels teus poemes i tots m'han agradat, diria que especialment els d'humor. Però saps el que realment m'ha tocat el cor? Doncs és veure que figuro a la llista dels teus autors predilectes encara que sigui amb el número 56! MOltes gràcies!

  • Final sorprenent[Ofensiu]
    moulin | 16-05-2010 | Valoració: 9

    Cada cop trobo més interessants, des del meu punt de vista, aquells relats que tenen un final sorprenent, inesperat.

    És simpàtica la confusió que has creat en el lector del relat pel malentès.

  • No és fàcil, no[Ofensiu]
    copernic | 16-05-2010


    Sortir de l'armari és manifestar la nostra vertadera vocació, descobrir el que ens fa aixecar cada dia amb il.lusió, saber el que ens omple quan ho estem fent i després naturalment dir-ho als demés. No és fàcil perquè un es troba generalment la incomprensió dels altres que et contesten que això són cabòries. Un relat simpàtic i costumista que amaga una reflexió molt més profunda: la del descobriment de les pròpies prioritats en la vida. Un plaer haver-te descobert a través del teu comentari. Salutacions!

  • T'he de dir una cosa...[Ofensiu]
    nuriagau | 15-05-2010 | Valoració: 10

    ... és un relat simpàtic que arrenca un somriure del lector d'RC. Suposo que més o menys tots els relataires hem passat per alguna situació semblant, malgrat no hagi estat amb la parella.

    A més a més, has sabut trobar un títol molt suggerent i frapant.

    Núria

    PS: La veritat és que l'afirmació "T'he de dir una cosa..." es panta força.

  • Et felicito[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-05-2010

    per haver sortit d'aquest armari folrat d'angoixes i silencis i i per haver pogut entrar en una cambra entapissada de rimes , metàfores i belles paraules.
    Molt bon relat, Joan!
    Nonna

  • Primer de tot...[Ofensiu]
    marta_gut | 13-05-2010 | Valoració: 9

    ...moltes gràcies pel teu comentari! L'opinió dels altres sempre és una empenta que ens ajuda a continuar expressant això que portam dins.

    Després de llegir alguns dels relats que tens publicats, he decidit comentar-te aquest, perquè mira, a mi sí que m'has arrencat un somriure! :) I a més, és ben cert que hi ha temes que costa treure i que poden portar a malsentesos...

    Una abraçada, seguiré passant per aquí!
    Marta.

  • avui he estat parlant...[Ofensiu]
    joandemataro | 13-05-2010

    del tema amb la meva dona, perquè em preocupava més com s'ho prendria ella, pel tema de la intimitat pels poemes en to eròtic i d'altres..... la seva reacció ha estat excel.lent,cap retret, bé sí un, que no li hagués dit abans....a vegades la por al que passarà ens fa actuar malament...sense voler
    fins aviat

  • montserrat tafalla rigol | 13-05-2010 | Valoració: 10

    sí oi? sembla com si nomès les dones poguéssim ser poetesses (que no m'agafin com exemple, la poesia rimada em deixa freda, només miro el contingut)
    El meu marit tenia ànima de poeta i escribia poemes, molts dedicats a mi. En canvi el seu aspecte era de mascle dur. Ell no va sortir mai de l'armari, nomès jo i les filles sabiem de les seves poesies. Ara ho teniu més fàcil, s'accepta més. Als anys de la dictadura ser poeta era sinónim d'esperit feble.
    ¡salut!

  • Ajuda si us plau...[Ofensiu]
    sempreningú | 13-05-2010


    Hola Joan, sóc la sempreningú de relatsencatala.com. T'escric aquest e-mail per preguntar-te com s'esborra un relat publicat, doncs la poesia de l'Edu el que hi ha publicat és l'introducció i no el poema. És un tema delicat i m'agradaria arreglar-ho. Si em pots ajudat, t'ho agraïria molt.

    Una abraçada!

    PD: et comentaré després referent a aquest relat i d'altres, estic massa angoixada ara amb això.

  • en to d'humor[Ofensiu]
    joandemataro | 13-05-2010

    no sé i això li ha passat a algú més però no és fàcil fer el pas de dir als altres: ep...mireu aquesta web que he escrit alguns poemes....això de mostrar els teus sentiments...de mostrar-te transparent...sembla que avui en dia ja no es porta gaire...a mi però se'm fa necessari

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

418 Relats

2066 Comentaris

232825 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan