PER ELISA

Des de que et vaig conèixer no he deixat de pensar en ell. Algú em va dir, aquest home escriu. Vaig anar de una biblioteca a altre de un botiga de llibres buscant i rebuscant . Al final en una llibreria de vell en vaig trobar un.
Jo sempre havia dit que els llibres son com un allargament de la persona, si la coneixes en els seus llibres quan llegeixes et sembla sentir la seva veu explicant l’historia..
Mes al teu llibre no, ni una engruna de la teva personalitat traspuava per les lletres impreses. Semblava que llegís algú desconegut, les paraules no em deien res, no m’apropaven pas a la teva persona. El vaig deixar un cop llegit sobre la tauleta de nit i vaig pensar que erets una persona impenetrable.
La propera vegada que et vaig veure assegut en un bar de l’eixample barcelonès t’ho vaig comentar. Vas deixar la tassa de cafè amb llet sobre la taula i vas dir. Això era en una altre vida. Com en un altre vida ? vaig preguntar m´ entres em fixava en els teus ulls negres com la nit. Si dona, no saps que vaig tenir un greu accident i vaig quedar en coma?. – No ho sabia pas això vaig dir jo. Doncs si , quan al cap de tres mesos vaig tornar a la vida, he sigut una altre persona. I dient això va buscar en un sarró que portava , en va treure un llibre que encara feia olor de nou i el va obrir.
A la segona plana i vaig veure una dedicatòria. “ Per Elisa “, no cal dir que aquesta soc jo, encara que tingui nom de melodia . M´el va donar i va dir, llegeix, ara si que coneixeràs el que ara realment soc. Espero t’agradi. I va agafar-me una ma i mi va fer un petó al capciró dels dits molt tendrament.