PER DINS

Un relat de: Yoly

Les ferides fan molt mal, les que van per dins.
Quan comencen a aparèixer, res les pot aturar.
Tens corcs que es passegen per tot el teu cos, buidant-te.
No saps que sents, si por, frustració, confusió.
O culpabilitat, una gran culpabilitat interior.

Tot per dins sobretot. Mai no mostris com et sents.

Per fora tot és perfecte. La roba tota planxada, tota recta.
Mentre el teu cor és una pansa, una poma dissecada, un puny tancat.
La casa polida, cada cosa al seu lloc, i un lloc per a cada cosa.
Mentre per dins tot et balla, idees sense ordre ni concert que no saps com endreçar.
El maquillatge tapa les ferides insignificants, les de fora.
Mentre per dins vols desfer-te de tot, i de tu mateixa.

Tot per dins sobretot. Mai no mostris com et sents.

El pitjor de tot és la soledat. No pots parlar amb ningú.
Perquè no tens ningú, ningú a qui li interessis, ningú que et cregui sense dubtar.
Ningú que no sigui un amic seu, ningú que t'hagi conegut a tu abans.
I explicar-ho, és reconèixer que no ets forta, que no pots més. Així que calles.

Tot per dins sobretot. Mai no mostris com et sents.

Quan et clava una pallissa, et dius que l'abandonaràs, que no el veuràs mai més.
Però no. Sempre torna, amb un regal. Un penjoll, uns bombons, una colònia cara...
Sempre hi caus. I sempre hi torna. I sempre et diu que ha estat l'últim cop.
I sempre et diu que t'estima. Però sempre, sempre hi torna.
Esgotada de tot, et vols morir, perquè ja et sents morta.
Els cops que t'ha donat, no són res comparat amb les ferides que van per dins.

Tot per dins sobretot. Mai no mostris com et sents.

Però tot i això, sents que ets capaç d'estimar-te.
Saps que no ets culpable, encara que no t'ho creguis.
Saps que fora d'aquestes quatre parets, hi tens germans, pares, amics.
I possibilitats, possibilitats de guanyar, d'encertar-la.
Possibilitats de fer valer la teva valentia damunt el seu record.
Perquè saps que no l'oblidaràs, saps que sempre l'estimaràs.
Però tot i això marxes, perque et sents capaç de somriure altra vegada.

Tot per dins sobretot. Mai no mostris com et sents.

Comentaris

  • Trencadís[Ofensiu]
    angie | 13-01-2006

    Dur, trist i colpidor.
    Ben escrit, amb força a les descripcions de fets i sensacions.
    Sense voler entrar en intimitats, diré que per dins corre la nostra pròpia satisfacció i és la nostra obligació, aturar-la i fer-la esclatar...per a intentar rossar la felicitat... i l'amor no es pot confondre amb dependència.

    Besets

    angie

  • Hola!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 12-01-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat... que potser ets de Barcelona???
    Petons maca.

  • No sé[Ofensiu]
    amrir12 | 22-11-2005 | Valoració: 10

    Crec que si el relat es fictici hauries d'escriure ficció sobre altres coses i si és real hauries d'aprofitar l'escriptura per evadir-te'n. A part d'això, escrius molt bé. No deixis que t'aturin!!

  • Vaja...[Ofensiu]
    Dreams | 09-11-2005 | Valoració: 10

    Doncs no se que dir... el relat en si m'ha encantat... però el que diu es una mica dur de llegir..
    No se... suposo que callar i quedart-ho tot a dins teu es le pitjor que es pot fer...
    Jo es el que he fet sempre i es el que seguieixo fent... i fa molt de mal quedart-ho per tu..

    Pel que veig ets nova ^^ Espero que segueixis escrivint , però si pot ser un relat no tant trist... :(
    Fins aviat!^^

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Yoly

2 Relats

8 Comentaris

2114 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Últims relats de l'autor