Per davant o per darrera

Un relat de: xelofont

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Tenia clients més fidels que altres, d'ofertes no me'n faltaven, peró tots acabaven cansant les meves aspiracions, es feien enfalagossos i al final me'ls treia de sobre, això si, amb elegancia i educació.
Que hagi sigut una prostituta tota la meva vida no vol dir que no tingui sentiments o que no entengui el que es bó per mi.
Van passar molts anys fins que va apareixer ell. Va entrar per la porta del club amb una prescencia que va fer aturar les mirades de tothom i que totes nosaltres anessim corrents a oferir els nostres serveis, era evident que a part d'atractiu i elegant, tenia carisma i sobretot se'l veia acaudalat i la veritat per nosaltres els sentiments no són res quant treballem, necessitem seguretat i solvencia per part del client.
Peró ben mirat aquell home semblava tenir-ho tot, fins i tot al seu costat altres clients que havia tingut afegint-los a la llista d'agradables se'm convertien en vulgars, en poca cosa.
Generalment molt malament ens han d'anar les coses per no poder escollir els nostres clients, almenys jo he tingut la sort de fer-ho així, i quant m'he cansat d'algú rapidament me l'he tret del damunt.
Hem de recordar que també tenim categories i jo em col.locaria en el sector més luxòs de la prostitució, bona edat, serveis perfectes i una solvencia contrastada guanyada per l'experiència que porto en aquest ram.
Era clar que qui escolliria aquella nit seria ell i encara que totes van mostrar els seus grans encants, després d'un llarg procès de selecció em va escollir a mi.
Cada dia venia i marxava a la mateixa hora, en el llit, era realment una delicia, suau, amb iniciativa però també indulgent amb la meva, era extremadament carinyòs i el seu cos era segurament el més agraciat dels que havia trobat en els meus anys professionals.
Vam estar dos anys així, ell era el meu unic client, no me'n enamorava perquè encara no havia perdut la capacitat de separar el plaer de la feina, encara que en el meu cas no era fàcil aconseguir-ho.
Ell m'entregava els diners, per cert, una important quantitat i em feia oblidar d'altres possibles clients, de fet em feia treballar força estona i em deixava prou rebentada com per no pensar en ningú més.
Peró va haver un dia que tot va canviar, ell em va demanar que em girès, que volia probar noves experiències, evidentment em va seduir amb una oferta económica irresistible.
No vaig dubtar a girar-me, li tenia suficient confiança per entendre que no perderia la seva suavitat i la seva dolçor.
Que equivocada anava!!!
Al girar-me ell va canviar per complet, entrava i sortia amb força, diria que amb dolor, no deixava que mai el mirès, i m'agafava amb tanta rabia que em deixava les mans marcades per tot el cos.
Vaig aguantar temps així, conscient del meu dolor però incapaç de no girar-me cada dia, la necessitat econòmica apretava tant com el seu penís dins el meu cul, m'havia acostumat a un ritme de vida molt més luxòs que abans i em costava evitar de pensar que seria la meva vida sense aquell monstre penetrador.
Ja no treballava al club, feia temps que ja havia aconseguit la meva independencia professional, ja no sabia res de les meves ex companyes, vivia en un pis per sobre de totes les meves expectatives més optimistes que mai m'haguès creat.
Peró un dia ja no vaig poder amb el dolor, en un moment que les llàgrimes sincronitzades amb les seves enfurismades apretades es feien inaguantables, em vaig girar de cop, el seu penís va reduir-se sorprès i a empentes i molt males paraules el vaig enviar al primer lloc que se'm va ocorrer: a la merda!!!
Ell no va reaccionar malament, de fet, no li feia por res, tenia una llarga cua de noies en el club que l'esperaven amb les cames obertes. Ni tant sols em va retreure res i evidentment tampoc em va donar les gràcies, es va despedir de mi i mai més vaig saber res d'ell.
El meu cul es va anar recuperant i encara que em costa arrivar a fi de mes, i m'he de prostituir diariament amb varis clients, he recuperat la meva coherència i estabilitat interior.
El meu nom es Marc i ja no sóc el gerent d'una empresa força important que per educació no diré el nom, ara reparteixo propaganda als matins, a la tarda faig hores en un bar i al vespre escric un article en una petita revista comarcal, el meu nivell economic ha baixat de forma desmesurada, però encara que el meu cul segueix adolorit per l'experiència anterior, es va recuperant.
Això si, encara somio en que em toqui la loteria i per fi aconsegueixi que ningú toqui el meu cos, perquè es meu i de ningú més.


Comentaris

  • Nurithy | 05-06-2008

    només fa faltar treballar una mica més en la construcció sintàctica de les oracions. la resta, molt ben trobada.

  • No et pots descuidar[Ofensiu]
    markitus | 26-05-2007 | Valoració: 10

    Està molt bé, sobretot el final, m'ha encantat. Com sempre els teus girs inesperats, m'agraden els teus relats perquè sempre sorprens, a banda del missatge que vols donar, felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

xelofont

41 Relats

83 Comentaris

37616 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
ni penso el que escric, ni tinc guió, ni tan sols ho remiro, full o pantalla en blanc i a veure que surt.
Per tant no hi ha perfecció però espero que almenys el resultat sigui fresc i sincer.
Tinc un blog " un pirata anomenat peter pan", suposo que amb el títol ja es pot imaginar el que es pot trobar a dins, i en l'escriptura reclamo això de mi, la meva cara més infantil, ja que la madurés és un premi que mai he entés, tal com el planteja el món que vivim.
El meu mail per qualsevol detallet és xelofont@hotmail.com



blog: http://unpirataanomenatpeterpan.blogspot.com/