Per culpa de les cabretes

Un relat de: Tanganika
Mentre l'Adam era a buscar pomes vermelles lluentes a la botiga de la Blancaneus i si no en trobava haurien de ser grogues golden o bé fuji cruixents, que el cas era mantenir les genives sanes, els dentistes d'Aliceland aconsellaven -sobretot a llebres i conills-, l'Eva s'havia posat el vestit curt de mussolina que combinava dos grisos. Se li arrapava de meravella. És clar que caldria dur-lo amb tanga. Li quedava de primera, amb el sexe tan ben depiladet, obra d'unes practicants de l'acadèmia d'estètica 'B d'un pèl' que cobraven preus irrisoris i si cremaven algú amb la cera massa calenta li deien que amb el temps podia passar com a taca de naixement.

-Hahahhaah.

I es va mirar les que portava, sempre eren motiu d'enjogassament amb l'Adam. Un dia escriurien un llibre, associant-les totes.




Tancaven les botigues, calia fer via. Pomes al forn amb fruits secs i licor? A la planxa amb canyella? O en farien suc? O s'estimarien més el joc d’una mossegada jo una mossegada tu? Cada aniversari era inoblidable. La serp els visitava, l'usaven de corda de saltar, la marejaven. Entranyable.

Però, com sovintejava, trobà les set cabretes amb qui fer cap a 'La taberna del llop', com tants divendres. Mentre, sa mare cabra, amb la tensió baixa, llepava sal de roques en vetes sorrenques si en tenien o es feia fotre.

Un cop dins del local ombrívol. primer home i restallera de germanes ovines s'envinaven, reien i pessigaven culets com el de la Ventafocs, que feia molta bicicleta i sense casc. L'Adam, mig ebri, va adonar-se que en un recó la Caputxeta s'estava tirant el Barbapapà, que no es mostrava gens amorf.

Plorant com un bebè ansiós de pit va córrer a casa seva. Necessitava l'Eva per ajudar-lo a dir-ho a la Barbamamà, ser bonatxàs i commovedor que li havia fet de mare sense religió. No s'ho mereixia.

Va entrar a casa seva, aquella bonica caseta de peces Ligo. No s'esperava pas que l'Eva, cansada d'esperar, i amb el tarannà impacient i geniüt que tenia, hagués aprofitat per sopar amb en Riquet el del Tupè que amb aquella extensió de cabells li havia aixecat el vestit sexy i anava per treure-li el tanga de gust poma granny smith, amb aquell llacet tan provocador.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

153 Relats

164 Comentaris

71143 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)