Sol·licito / Per conèixe't

Un relat de: Ingràvids

SOL·LICITO

Sol·licito la quietud de les hores sense son
per confegir els mots exactes per cercar-te.
Que em basta l'escalf de la teva sang
i la blavor transparent del teu esguard,
que em crida el murmuri de la teva veu
en el xiu-xiu del vent del migdia,
que m'aplana el sender la tebior
blaquíssima de la teva pell nua.
Sol·licito que els dies que ens separen
no siguin fred paisatge de l'oblit.
Que em mossega prou la memòria
del teu cos estès com una sèquia,
que m'acarona sense falta ni descans
la laca xopa de rosada dels teus dits,
que m'alleuja i escarmena el pit
el bes de la brasa de la teva llengua.
Sol·licito que l'albada em dugui
un sol lícit on atrapar la teva ombra,
que la llum que de tu atresoro
ja és refulgent mapa on transitar-te

PER CONÈIXE'T

Per conèixe't
he transgredit les meves normes.
Per saber com ets
he violat la meva pròpia frontera.
Per trobar-te
he enrunat la meva torre.
Et vesteixo cada nit
amb la llum incisiva de l'insomni,
i em delecto en la visió
de l'alba estesa del teu cos.
Per conquerir-te
m'he despullat de totes les meves armes.

Comentaris

  • aggghhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh![Ofensiu]
    gypsy | 24-04-2010

    és una obra d'art!

    Felicitats franz i dolça (bé, "felicitats" no acaba de ser la paraula idònia pel que significa aquest vostre immens poema)

  • increïble[Ofensiu]
    julieta | 01-07-2009 | Valoració: 10

    M'he quedat sense paraules...m' agrada l'estructura, dues parts que en són una...Felicitats, Ingràvids!

  • Jo també, hi torno[Ofensiu]
    gypsy | 10-05-2009

    perquè és màgia pura, quelcom estrany que succeeix molts poques vegades. Un miracle endins dels mots.

    gyps

  • llegeixo[Ofensiu]
    ANEROL | 31-12-2008 | Valoració: 10

    i hi torno, i em delecto. Me'l guardo.

  • deòmises | 21-12-2008 | Valoració: 10

    Per conquerir-te
    m'he despullat de totes les meves armes.


    Tant és qui subscrigui aquests versos finals perquè és una estrofa més dins d'aquest bell poema.

    Felicitats als dos, DP i fa. d.

  • Thyst | 21-12-2008 | Valoració: 10

    gegant!

  • gypsy | 10-09-2008

    és increïblement bell. Per vegades que el llegeixis.
    Bé, sens dubte, això és talent en majúscules.

    petons.

    gypsy

  • Ut supra / Com demanes[Ofensiu]
    Jimbielard | 27-04-2008 | Valoració: 10

    La teva sol.licitud hauria de ser corresposa a l´alçada d´aquest bell poema..

    Felicitats!

    Joan.

  • M'encantat[Ofensiu]
    paparola | 26-04-2008 | Valoració: 10

    Quin poeme mes dolç. M'encantat la sensibilitat, Genial.

  • gypsy | 26-04-2008 | Valoració: 10

    ostres, és brutalment bell, d'una bellesa ferotge.

    !!!!!!!!!!!!!!!!

  • Antoni Casals i Pascual | 15-04-2008 | Valoració: 10

    m'he quedat sense paraules. Només sóc capaç de felicitar-te per la rotunditat de l'expressió poètica que utilitzes.

    Enhorabona, segueix-nos delectant amb les teves obres!

    ACP

  • Torres de defensa a norris[Ofensiu]
    somniseva | 15-04-2008 | Valoració: 10

    A vegades l'amor no és demanar permís per estimar, sinó per ser estimat. Ens construim barreres per defensar-nos, però quan realment trobem l'amor, aquest és tan fort, que ens és molt més fàcil destruir totes aquestes barreres construides dia a dia.
    Quan volem conèixer a l'altre, no saps com, però per art de màgia t'acabes coneixent a tu mateix millor que mai.
    Perfecta manera de fer-ne poesia de tot això.
    Una abraçada,

  • En trànsit cap a la meta[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-04-2008

    Transitar l'amor, amb mapa o sense, no és un trajecte fàcil, que no són planers els passos a donar, que no és el camí a recórrer exempt de perills, que no és el paisatge que li ofereix veïnatge desenrunat d'ombres. É
    s en especial una tasca àrdua trobar el ritme de l'avenç, més encara quan el motor és la memòria tossuda, plena de records que corsequen la pausa, el descans, l'espera.
    No ja per arribar, sinó només per iniciar el viatge, cal desarmar-se i emprendre'l lleuger d'equipatge, de normes, límits, pes i creences, que del contrari anirem deixant caure pertinences a les vores del sender fet pas a pas, cap al destí triat, estimat, meta.

    Una aliança bella, ben nuada.

    Una abraçada doble,
    Unaquimera

  • Clar de lluna | 15-04-2008 | Valoració: 10

    ...Les dues parts m'agraden molt, però la segona és preciosa:

    Per conèixe't
    he transgredit les meves normes.
    Per saber com ets
    he violat la meva pròpia frontera.
    Per trobar-te
    he enrunat la meva torre.
    Et vesteixo cada nit
    amb la llum incisiva de l'insomni,
    i em delecto en la visió
    de l'alba estesa del teu cos.
    Per conquerir-te
    m'he despullat de totes les meves armes.


    Sempre ens hem de despullar de tot, per conèixer i deixar-nos conèixer. Què no faríem per amor?

    Una abraçada!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ingràvids

Ingràvids

24 Relats

76 Comentaris

27474 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:


Ingràvids és un projecte del

Col·lectiu d'antiartistes

Dues palmeres

Dues llavors caigudes d'un núvol,
arrelades a un petit món.
Tant és si el món és pedra o espill,
o si el mar, líquid o cel.

Dues vides plantades al terra,
capficades en un horitzó.
Tant és si la fi és certa o miratge,
o si el sol, capvespre o naixent.

Dues ànimes lligades per sempre,
separades per un breu no-res.
Tant és si el buit és nimi o extens,
o si l'amor, llaç o clivell.


..........................................................
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava.
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
(...)
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic.

Joan Fuster
...................................................................
Correu a : antiartistes@gmail.com