PER CARITAT

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
No s’hauria d’escriure mai des del dolor, però de vegades no hi ha més remei. Simplement es tracta de «vomitar-ho» tot i deixar-se portar. Potser sembla fàcil, però no ho és. I no ho és, perquè no puc pensar amb objectivitat quan la desesperació m’esprem el cor. I encara menys, expressar el rebombori mental que m’embogeix per dins en un full de paper.

La música de fons ajuda a concentrar-se, la quietud i la tranquil·litat de la habitació també posen el seu granet de sorra, però el tema no és que hi hagi una bona escenografia. L’important és trobar les paraules adients, les més precises i concises, i sobretot, aquelles que no donin lloc a confusió. És aleshores quan s’han d’ajuntar, combinar-les amb paciència, harmonitzar-les i aconseguir que cobrin sentit.



«M’he comportat com un ésser menyspreable, i em repugna pensar que potser no serà l’últim cop que em porti així. Però de vegades no puc reprimir l’instint animal que em fa mirar a d’altres, desitjar-les amb luxúria i anar més enllà d’un simple flirteig. Un cop he aconseguit el que volia, torno a la realitat, em quedo perplex de tanta fredor acumulada i no em reconec davant del mirall. És llavors, i no abans, quan la veu interior em diu que t’he fallat i t’he faltat al respecte, i això és imperdonable. M’has bloquejat de tot arreu, has marxat de casa i no sé on pares. Ningú obre la boca, i no els culpo, per això t’escric aquestes línies de súplica i les faig arribar a qualsevol persona del teu entorn que em vulgui ajudar.»

El més irònic de tot plegat és que això, exactament això, és el que voldria dir-li mentre la mirés als ulls i em desfés a plorar com un nen penedit després d’haver fet una malifeta. Ja que aquesta és la tortura que no em deixa dormir i m’amarga l’existència, però, malauradament, mai m’he caracteritzat per expressar amb lucidesa el que tinc tan clar dins del cap.

“Sóc un fill de puta, però no puc viure sense tu.
Torna amb mi, PER CARITAT!”


Pseudònim: Ironic

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: