Per boca tenia un botó ( Rondalla)

Un relat de: joandemataro

Vet aquí que una vegada
en un país molt proper
nasqué un nen que per boca
tot just tenia un botó.
Riota de tot el veïnat
i dels pobles del voltant.

Aquella esguerrada criatura
quan intentava parlar
els mots li esberlaven la carn
en sortir d'aquell puntet.
L'incomplet, d'ulls esperança,
féu de l'escolta el seu fort.
Quan en créixer, s'adonà
que amb els ulls ja ho deia tot.

La seva escolta guaria
i la gent sempre el buscava,
doncs el món és ple de boques
que parlen i parlen tant
que els mots transformen en brams
i endanyen els fràgils silencis
que donen pas a l'escolta,
essència de percepció,
consciència del tu i del jo.

Comentaris

  • Quanta raó[Ofensiu]
    Cendra de flor | 10-09-2010 | Valoració: 10

    que bo que és saber escoltar i quan ens costa fer-ho.
    Molt bo.
    Cendra

  • Hi ha boques...[Ofensiu]
    joanalvol | 02-09-2010 | Valoració: 10

    ...que caldria tinguessin un botó i a més cosit als llavis, car el que diuen contaminen al jo, al tu i a l'altre.
    M'agrada
    Joanalvol

  • Bona rondalla[Ofensiu]
    Naiade | 02-09-2010 | Valoració: 10

    Un bon homenatge als que saben escoltar. Ja que la majoria parlen i parlen, molts cops sense saber el que es diuen, tan sols per cridar l'atenció.
    Si agaféssim el bon costum d'escoltar, encara que no fos per tenir per boca un boto, aprendríem moltes més coses, aguditzant la percepció i agafant més consciencia del tu i del jo.
    M'ha agrada molt Joan
    Una abraçada

  • Bolet | 01-09-2010

    Envejo molt els que sabeu escriure tan bé. Molt maco!

Valoració mitja: 10