Per a vosaltres . . .

Eva :

Amb aquest esquitx d'eterna evidència d'estels,
fas de tu un ésser estimat.
Sembla estrany, una estona amb l'essència del teu estil.
Em fas esclava dins d'una esfera plena d'estrofes i versos.
No puc esbrinar les teves mans, es perden en l'escuma blava d'aquest espai.
Però en aquell estatge de l'est,
et buscaré exaltada, quan no hi siguis !
Gràcies per tots els dies al teu costat!


Núria:

Amb aquesta nina que duus als ulls de nacre,
tornes com una nimfa cap al seu niu del nord.
Nuu és el teu nom, com neu quan cau de nit.
Mai naufragaràs, seguiràs navegant,
perquè ningú podrà treure el nèctar que portes dins.
Amb tanta naturalitat caminaràs, cap al teu núvol,
i el faràs noble com tu !
Gràcies per tots els dies i totes les hores al teu costat !

Gerard:

Grogues les gotes que cauen sobre el glaç,
et fan generós i amb ganes de viure.
Lluites com un guerrer per guanyar la teva batalla.
I amb pocs gests, puges tots els graons.
Gavina que voles amb vent de garbí, gràcies a tu, soc així.
Gràcies als gerds vermells de l'ahir.
Gràcies per ser així, per escoltar-me per parlar-me !


Jordi:

Amb aquest jardí de tendresa,
jugues amb els mots,
i d'un joglar en treus música blanca.
Ésser de la primera volada que jamai cauràs,
saps descobrir sol i lluna.
No ets un viatger oblidat, vens de molt endins.
Junts podrem fer camí, joves encara dins el destí.
Un gràcies es poc per agrair-te tot el que has fet per mi, per aguantar les meves paraules dies, hores i minuts, mai t'oblidaré.

Mireia:

Amb aquesta màgia que duus dins les teves mans,
amb aquesta dolça mirada que enlluernes el mirall,
saps mimar, escoltar i madurar milers de mines del teu voltant.
Com mil mussols acompanyats de vent de migjorn vols volar.
I de mica en mica vols millorar,
mires al horitzó i el misteri ja es llunyà.
Gràcies per tot , per sempre !


Amb els ulls mig clucs i amb una llàgrima vull dir-vos que us estimo amb bogeria !