PER A TU MARE de Laura Dalmau

Si, m'ha emocionat perquè m'he trobat un xic reflectida: en l'absència, en l'acompanyament, en el paisatge que s'endevina. Gràcies per la poesia.

rere la imatge perduda en el record d'un infant,
que maldestre el temps ha anat esborrant
hi viu perenne la il·lusió d'un somni no assolit
vestit de foscor, tancant les portes d'un dolor
que resseguia el turment d'un cor desangelat
que no sabia què era sentir, què era estimar

ara, mentre la sal ha moldejat la vostra vida
tu l'has encaminada cap un nou destí
empès per homenatges i sentencies
on les arrels profundes del vostre cognom
viuen un pas d'amor incondicional

i jo, des de la distància d'un temps no viscut
admiro la bellesa de les vostres ànimes
i aprenc del vostre passat, el què m'ha mancat,
contemplo llavors, els vostres cors,
i els hi dono l'únic que tinc, allò que és viu:
un verb en present indicatiu: jo us estimo.

Comentari inserit també a la pàgina de l'autora:
Un gran homenatge aquest teu que, a tots els que fem poemes, ens agradaria signar...
Almenys a mi em passa, doncs encara no he estat capaç de fer un poema dedicat a ma mare, d'una qualitat que s'acosti al teu... I això que ja he fet alguns intents... i continuaré.
M'han agradat moltíssim les pinzellades de melangia, que mai apleguen a fer-se empalagoses...
Un dels millors poemes que he llegit darrerament. Sens dubte!
Una forta abraçada!
...I continua fent obres mestres com aquesta.

FRANCESC (Un poeta valencià)

PS Tot un encert, haver-lo publicat al recull donna, del Dia de la Dona. És dels millors treballs de la pàgina. Tot un homenatge a les dones, en la seua funció més important: SER MARES!