PER A QUÈ LLUÏTEM PER RAONS?

Un relat de: Sergi Elias Bandres
PER A QUÈ LLUÏTEM PER RAONS?


M'arxivo dins meu tota la polititeocràcia i se'm fa un nus al cul. Cago diaris i pixo ideals. Qui em vol convèncer? Algú ajuda algú? Algú ajuda els altres? Tota la història de la humanitat és lluita, és guerra, és pompa, és esclavitud. Qui gosa dir que ens en sortirem? No hem vomitat prou merda? Doncs siguem realistes, cony: tots ens equivoquem sempre, i tots volem tenir raó.


Sergi

Comentaris

  • Marteta | 18-08-2018 | Valoració: 10

    Es pot jutjar que l'ajuda a altri només es fa en mires de crear una forta aliança per a dur la guerra a altres. Estic d'acord en que tota la història de la humanitat hi han hagut guerres, però amb lapses de treves (mai definitives)
    Fa pensar.
    Marta

  • Aclaració[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 27-03-2018

    Ja sé que aquest relat és pessimista. Precisament el vaig escriure un dia que estava pessimista. Si us poseu al meu lloc, entendreu que es pot escriure un relat així.


    S.

  • Got mig buit[Ofensiu]
    lledarat | 21-03-2018

    Quin pessimisme, la història no sempre ha set dolenta, també hi ha hagut millores, descobriments bons, solidaritat i encara que avui dia ens hem tornat més individualistes, cosa que volen els que ens fan ballar, hi ha gent bona. M'aferro a posar el meu gra de sorra i no abandonar, amb l'esperança que algun dia les coses canviïn. No s'ha de generalitzar tampoc, si que tots errem però de tot se n'apren, si errem llavors no tenim la raó sempre.

    Gràcies pel comentari, al relat volia expressar el poder de la ment i ho he fet amb un tema delicat com són les anomenades pseudociencies i d'elles, les flors de Bach perquè es basen principalment amb la fe. No sóc catòlic, més aviat ateu. Salut!

  • La persona descrita[Ofensiu]
    aleshores | 21-03-2018

    És un viatger del metro amb qui coincideixo molts matins a l’andana del metro a un quart de vuit. Desplega un caminar fantasiós.

  • Optimisme/pessimisme[Ofensiu]
    aleshores | 18-03-2018

    Aquest pesssimisme en la lluita és la pedra angular dels que ens manen i exploten.
    Segur que el món pot funcionar millor i que cal intentar-ho. Tots els cops que calgui. Si no som perfectes, com a mínim fugim dels que ens empitjora.
    Moltes gràcies per l’apreci del comentari.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

623 Relats

1743 Comentaris

402840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi