¿Per a quan una ràdio i televisió en català, comuna a Catalunya, Ses Illes i el País Valencià?

¿QUAN TINDREM, PER FI, UNA RÀDIO I TELEVISIÓ EN CATALÀ, COMUNA A CATALUNYA, SES ILLES I EL PAÍS VALENCIÀ?
(O: "¿Per què dimonis escric tantes coses i ho envie a tothom?")


Ja estic fart de veure com ens aïllen a uns dels altres cada vegada més, i de comprovar, perplex, que no tenim quasi mitjans per a evitar-ho. Fa molta falta una ràdio i una televisió en català que siga comuna a Catalunya, Ses Illes i el País Valencià, que tracte a tots els territoris per igual, i que tothom ens sentim identificats o reflexats en eixe mitjà. Vindria a ser com una espècie de "www.vilaweb.com" (el diari electrònic per excel·lència, dels països de llengua catalana), però en format de ràdio i televisió. Açò resultaria vital per al redreçament del nostre poble. (Supose que donaria igual si fos públic o privat. L'imperatiu és que existís).

Jo escolte sovint Catalunya Ràdio, i m'agrada molt. (I més encara abans, amb Toni Clapés i el senyor Marcel·lí a "Versió Original", amb Gaspar Hernàndez a "Catalunya Nit" i amb el programa "En Guàrdia"). Però trobe a faltar alguna cosa. Eixa emissora se cenyeix quasi exclusivament al territori de Catalunya, i toca molt de raspada, o massa breument, temes importants que afecten al País Valencià. El programa "Si més no", de Rita Marzoa, està molt bé, i és un dels pocs que convida sovint a gent de tots els territoris de parla catalana, i que contempla el fet valencià i illenc com d'igual a igual amb el català. Però, dissortadament, és una gran excepció. D'alta qualitat, sense dubte, però una excepció, junt amb poques més, dins d'eixa cadena.

Respecte a la Televisió de Catalunya, també veig una mica TV3, però menys del que caldria, perquè no engegue quasi la tele. (Solament ho faig, de normal, per a posar-me pel·lícules en el DVD, que és una manera de veure sempre el que vull, la televisió a la carta, sense dependre de la programació de les empreses mediàtiques, i sense papar-me la seua publicitat).

De Ràdio Nou i Canal Nou, la ràdio i la tele del País Valencià, més val no parlar-ne. De vegades he intentat prestar-los atenció, però no m'ha sigut possible suportar-les durant massa estona. Estan bestialment manipulades pel Partit Popular, i, damunt, solen tindre un nivell de qualitat bastant baix, llevat d'algunes honroses excepcions, sobretot a PUNT 2, que és la germana "pobra" de Canal Nou. (Més pobra en diners, però més rica en continguts). De tota manera, per regla general no puc amb elles, i no em trague els seus informatius. No sé si a Catalunya les agafareu, però tampoc us perdeu res.

¡Vaja! Ara que ho pense. Si no podeu rebre Canal Nou, ni Ràdio Nou, resulta que vosaltres encara teniu menys contacte audiovisual amb el País Valencià que nosaltres amb Catalunya. I això sí que és realment trist.

Poc dalt o baix, és el mateix que ens passa amb Ses Illes. Ací no veiem IB3, la televisió de Balears i Pitiüses, i no tenim ni idea de què està passant per allí. Si ens assabentem d'alguna cosa, sempre ha de ser per mitjà de Catalunya Ràdio, de Canal Nou o de la Televisió Espanyola. Mai no és una informació directa, enviada diàriament pels illencs. Una altra pena. (No sé com ho veureu vosaltres a Catalunya).

Per això, mentre la ràdio i la televisió comuna als Països Marencs (Marènia, o Països Catalans) no siga una realitat, he decidit escriure coses que ens unisquen, i m'he proposat enviar-les a tot arreu mitjançant Internet. (A totes les adreces que trobe o que estime interessants). I ací ho teniu, en safata d'or. Servei a domicili. De la brasa, directe a casa.

Ja coneixeu el tema que tracte una vegada i altra: El nostre país. Fa temps, vaig comentar quin era un dels meus objectius principals a l'hora de redactar els textos: el d'ajudar a crear un catalanisme fort al País Valencià abans que el Partit Popular retorne al govern espanyol. Però encara hi ha més raons (sempre hi ha més raons...), i l'altra gran intenció és la de contribuir a enllaçar o intercomunicar, una mica, a Catalunya amb el País Valencià, i també amb Ses Illes (o això espere).

Ja sé que açò és molt pretensiós, però només ho faig en la mida d'allò possible, mitjançant els meus escrits, i emprant únicament els recursos que tinc al meu abast (que són molt reduïts, sí, però bé, amb el que hi ha, juga). No puc fer més del que faig. Ara... que tampoc em perdonaria si fes menys.

Vull que els catalans conegueu fets i situacions que es donen ací, al País Valencià, i que els valencians sàpiguen què s'està coent a Catalunya. A veure si així, amb un major coneixement mutu, desapareixen rancors o prejudicis, tant d'alguns valencians cap als catalans, com d'alguns catalans cap als valencians. A veure si comencem a treballar i a caminar junts en la mateixa direcció. Si és que volem arribar a algun lloc, és clar.

Bo, en cas que aconseguim alguna cosa, benvinguda siga. (Potser no assolim tot el que desitgem, però, si ens quedem creuats de braços, encara n'aconseguirem menys, ¿no?).


Sueca, 10 de febrer del 2006.
Joanjo Aguar Matoses.


(PODEU PUBLICAR O REENVIAR TOT AÇÒ, SI VOLEU. ENDAVANT).