Per a mi, ja ho ets tot

M'agrades tan,
quan abraces els meus somnis,
per somiar-los amb mi...

Te'n rius, amistosament,
de les meves tonteries,
i les riem junts.
Què faríem, doncs, sense elles?

M'agrades tan..., però tan!
quan, sigil·lós, voreges els racons més íntims,
del meu ésser...

Em mires pensant en mi,
i jo et miro pensant en tu,
ens mirem pensant-nos.
Què faríem doncs, si deixéssim de cercar-nos?

M'agrades tan,
quan et descordes la camisa,
pensant en les meves mans...

Ens apropem i ens besem,
jo als teus besos i tu al meu bes,
ens estimem imaginant-nos sempre junts.
Què faríem doncs, sense la fe?

M'agrades tan...però tan!
quan intentes fer-te el més fort,
el més, més, més.

No sé com no te'n has adonat ja,
que per a mi...ja ho ets tot.