Per a la Diada del 2009

Un relat de: joanalvol

Ara callo, però deixem dir, encara, quatre paraules que m'omplen el pap, i regurgiten ja que no puc empassar-me-les.
Ara callo, car he anat al més pregon del cor i he percebut com s'ha perdut l'essència de les coses. Ja no hi ha eix vertebrador, l'ànima que fa que tot giri com cal. Avui les coses ballen soltes al so de qualsevol i no de qui millor toca.
Ara callo, sí, però m'escandalitza la visió d'aquelles ments foranes que infiltren idees amb la intenció d'ensinistrar talps que penetrin les entranyes per a rosegar les arrels i malmetre l'arbre de l'aixopluc, símbol de pau i acolliment de tanta gent emigrada.
Ja sé que parlen català! Però el dubte em ve quan penso que no sé si estimen Catalunya o és un parlar per parlar.
Si l'estimen amb aquell amor fidel que tanta gent l'ha estimada i que l'estima encara.
La nostra pàtria no té cacics, ni feu, ni orgull de raça. Acull a qui ve i com a persona el tracte.
El nostre tarannà és l'eixamplament, on les persones puguin trobar el sentiment de llibertat, l'únic capaç d'assolir fites insospitades.
Són els d'enllà la franja que no tenen respecte a la llibertat, car ells mateixos estan subjectes a una ment internacional.
Sí, ara callo, no vull esgargamellar-me inútilment; els crits i clams esdevenen fum que s'escampen d'una bufada.
Potser el que cal fer és una i definitiva passa endavant i que en resti per sempre inesborrable petjada.
Sí, sí, ara callo, veus ja no dic res... Però ningú no em farà callar per sempre.


11 de Setembre del 2009

Comentaris

  • Monòleg i reflexió col·lectiva[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-05-2010 | Valoració: 10

    Arribo avui que disposo d'uns minuts fins al primer text que vas enviar el 2009:
    Gairebé m'he posat al dia dels relats endarrerits, però encara no del tot...

    No podia deixar sense comentari un escrit com aquest, que és al mateix temps monòleg i reflexió col·lectiva, mostra d'estil i de seny, d'identitat i d'esperança, de prudència i de denúncia.

    Realment, és un discurs ben adient per a una jornada especial i molt nostra, i per a qualsevol moment d'aquells en què cal parar atenció i fer prevaldre els principis més bàsics, que caldria no oblidar ni infringir mai .
    I, evidentment, digníssim en ocasió del teu retorn a la pàgina després del període d'absència.

    T'envio una abraçada per a què em tinguis present i em sentis propera,
    Unaquimera

  • Et desitjo molt èxit[Ofensiu]
    surina | 21-09-2009 | Valoració: 10

    Gràcies Joan. No ens deixis mai.

    Et desitjo molts èxits.

    Irene Tironi.

  • aquesta és lapatria que vull![Ofensiu]
    Epicuri | 19-09-2009

    La nostra pàtria no té cacics, ni feu, ni orgull de raça. Acull a qui ve i com a persona el tracte.

    I ara és el moment de parlar i no callar fins que el futur esdevingui. I tinguem tots ben clar un lloc, un univers, una llengua; al món.

    Gràcies i feliç diada!... de cada dia ;-)

  • Estimar...Estimar...[Ofensiu]
    joanalvol | 19-09-2009

    Abans que res, agrair-us les mostres d'estimació que heu mostrat en els vostres comentaris.
    Què és aquesta força que ens uneix? D'on ix el potencial que sembla adormit i de sobte ens desvetlla com una fuetada? No serà l'amor, immaterial i intangible, que ens provoca sotragades?

    Estimar és un tot global, no puc estima part d'un tot, o l'estimo o no l'estimo. Altra cosa diferent és que cadascú estimi d'acord amb la intensitat que sent.
    Fer veure que s'estima per un determinat interès, no és amor, és egoisme.

    Ara us aniré a visitar com correspon.
    Gràcies de tot cor per la rebuda

  • Ben retrobat![Ofensiu]
    Xantalam | 18-09-2009

    Jo crec, Joan, que hi ha moltes maneres d'estimar, o no estimar, potser tantes com persones.
    Una abraçada, i molts records a la família!

    Xantalam

    PD Estic contenta que hagis tornat a publicar.

  • No callis Joan[Ofensiu]
    Naiade | 18-09-2009 | Valoració: 10


    Un relat digne de la nostre diada. Que m'ha fet llegir el que tantes vegades ha passat per la meva ment, però mai he escrit.
    No callis Joan, deixa fluir els teus pensaments tan certs i profunds que em fan sentir com si el que tu dius, també hagués sortit del meu cor.

    Gracies per un regal tan ple de veritats que sens dubte rellegiré tot sovint a fi de tocar de peus a terra i no oblidar el que m'has ajudat a comprendre i compartir.

    Una forta abraçada junt amb el desig d'anar-te llegint de nou en aquesta retornada

  • Son els altres que han fet del silenci paraules[Ofensiu]
    JOANPG | 17-09-2009 | Valoració: 10

    Ara mai més ens faran callar i la nostra veu serà sentida al més enllà. I seguirem proclamant els nostres sentiments de llibertat, de fe en el demà, d'esperança en un mon que sembla que ha perdut el seny.
    No callarem ni ens deixarem trepitjar més!
    I ara menys que mai.
    Cal que treiem de dins nostre aquesta serp que ens ofega i ens vol matar ara descaradament.

    No callis amic Joan. I si la meva minsa veu et pot ajudar la tens amb tu.

  • Aquestes quatre paraules...[Ofensiu]
    brins | 16-09-2009 | Valoració: 10

    que t´omplen el cap, necessiten ser dites, i necessiten també ser escoltades o llegides per saber que l´amor que sentim dins del cor vers la nostra pàtria és compartit.Enhorabona!

    Pilar

  • I per sempre![Ofensiu]
    Núria Niubó | 16-09-2009 | Valoració: 10

    No, Joan no callis mai, les teves paraules m'han fet vibrar i he sentit el desig de compartir-les.
    Gràcies pel teu obsequi en un dia tan senyalat. Espero poder-te trobar sovint per aquí.
    Una abraçada,
    Núria

  • Amic Joan[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 16-09-2009 | Valoració: 10

    Jo també comparteixo aquest sentiment i aplaudeixo aquestes paraules que em vas fer arribar el 10 d'aquest mes de setembre. Gràcies de nou: és un plaer llegir-te i un descans saber que no som tant poca gent que estima Catalunya com el que ens volen fer creure dia sí i dia també.

    Salut, company!

    v

  • Comparteixo[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 16-09-2009 | Valoració: 10

    Gràcies i bona tornada.

Valoració mitja: 10