Pepe

Un relat de: Montseblanc
Cada passa és una fiblada de dolor que li neix als genolls i s’escampa amunt com un llamp de ganivets. El Pepe serra les dents i continua caminant molt a poc a poc, gairebé no es veu res, la foscor sembla feta de gasses brutes que ell va trencant amb la cara a mesura que avança. El silenci li llepa els esbufecs i li xiuxiueja paraules lletges a cau d’orella: incertesa, desesperança, por... Se sent pudor de benzina, d’humitat, de solitud. Té por de marejar-se, que li falli una cama, que s’entrebanqui, però ha d’avançar, com sigui. Sent el motor d’un cotxe...

*****

Espero dins el cotxe, a la baixada de la rampa del parquing, a que la porta automàtica s’obri, va molt lenta, un dia d’aquests petarà. Som una comunitat de veïns gran i la porta està tot el dia amunt i avall... Quan per fi tinc el pas lliure, encenc les llums del cotxe i avanço cap a la meva plaça d’aparcament. Enlluernada de fora primer no veig res. Vam tenir la feliç idea de posar sensors perquè les llums del sostre s’anessin encenent a mesura que notessin el moviment, per estalviar corrent. Però s’encenen quan ja acabes de passar, de manera que podríem dir que vaig a les palpentes, sort que em sé el camí. Entre la penombra em sembla veure algú que s’està apartant. Un avi que avança molt a poc a poc amb un caminador. El reconec. De l’escala del costat. Operat, amb no massa èxit, dels genolls i d’un maluc, de tant en tant passa una temporada a l’hospital. Camioner jubilat, vuitanta i forces, de vegades els sento com criden amb la dona...

*****

“Faig un vol”, diu el Pepe amb veu ronca a la veïna. La cara d’ella és un mirall de la cara d’ell, tristesa...

Comentaris

  • Potser, serm el Pepe, en un futur[Ofensiu]
    Romy Ros | 08-04-2020 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest relat que empatitza amb el Pepe... que molt bé podria ser que arribéssim a ser-ho.
    El context que ens fas a l'inici es molt bó, ens posa en situació d'una manera lògrobe i trista i al final, també fa de mirall: dos rostres que es miren i ella pot reflectir la tristesa d'ell. Bon relat.
    T'envio el meu agraïment per comentar el meu relat sobre la genialitat i l'esperança: jo també crec, encara que sigui un tòpic, que les persones que tenen un problema de salut mental tenen una sensibilitat especial, per això compsen la realitat que d'altres no percebeixen i tot sovint, poden mostrar una major vulnerabilitat.
    Una salutació molt càlida!
    Romy Ros ;)

  • Gràcies, kefas![Ofensiu]
    Montseblanc | 26-02-2020

    “Els anys pesen i punxen i tallen i són la intempèrie que ens cau des de dins i contra la que no hi ha resguard possible.”

    Brutal, kefas, molt millor que tot el meu relat sencer.
    De vegades, hi ha coses que fa mal escriure-les. Gràcies per fer-ho.

  • Intempèrie[Ofensiu]
    kefas | 25-02-2020


    Els anys pesen i punxen i tallen i són la intempèrie que ens cau des de dins i contra la que no hi ha resguard possible. Els ginys que ens permeten ballar i abraçar, freds i sense vida, criden, al cap dels anys, que tota la llum que poden esperar és la d’un pudent, humit i fosc garatge.

  • Gràcies...Montseblanc[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-02-2020

    Gràcies, pel teu amable comentari al meu poema "Cauen les estrelles" i per dir-me que és "preciós" i que té un ritme molt bo per a llegir-lo.
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Tristesa...[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 18-02-2020 | Valoració: 10

    per la realitat descrita de dues vides que coincideixen en el temps però amb diferents velocitats. Plena de dificultats en el cas d'en Pepe, buida de contingut rellevant en el d'ella. No obstant, una realitat patent en el nostre dia a dia, qui no coneix un Pepe?
    Descriure la tristor és un repte, perquè és molt fàcil caure en la carrincloneria, en la llagrimeta fàcil, en carregar tinta en desgràcies alienes per commoure el lector. La Montseblanc s'escapoleix d'aquests paranys i surt victoriosa de transmetre la realitat colpidora d'un home vell sense recursos que podria ser el mirall del nostre futur.
    Ens felicitem per la plasticitat de la teva ploma!

  • Commovedor[Ofensiu]
    Atlantis | 18-02-2020

    Molt ben escrit l'ambient i la situació. En Pepe, molts serem Pepes més aviat o més tard troba amb un noia l'empatia que necessita. Em sembla que no t'havia comentat mai, però et tornaré a llegir perquè m'ha arribat endins la teva història.

    Gràcies per comentar-me el poema de l'escala d'emergència...i és que per raons familiars vaig estar uns dies a N.Y. i em va sorgir aquest petit poema de la idea: oh si tingués una escala d'emergència en alguns moments!!! M'ha agradat perquè veig que t'ha arribat el meu sentir. Empatia?

  • Commovedor[Ofensiu]
    Atlantis | 18-02-2020

    Molt ben escrit l'ambient i la situació. En Pepe, molts serem Pepes més aviat o més tard troba amb un noia l'empatia que necessita. Em sembla que no t'havia comentat mai, però et tornaré a llegir perquè m'ha arribat endins la teva història.

    Gràcies per comentar-me el poema de l'escala d'emergència...i és que per raons familiars vaig estar uns dies a N.Y. i em va sorgir aquest petit poema de la idea: oh si tingués una escala d'emergència en alguns moments!!! M'ha agradat perquè veig que t'ha arribat el meu sentir. Empatia?

  • Empatia[Ofensiu]
    Montseblanc | 17-02-2020

    Jo tinc trenta anys menys que aquest avi, podríem dir que estic lluny de la situació que ell viu i pot ser que ni tan sols arribi a la seva edat, però l’empatia, paraula relativament nova per a un sentiment antic, em porta pel camí de l’amargura.

  • Mirall[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-02-2020

    Trist relat sobre decadència. La veïna es preocupa de coses amb poca importància; en veure la cara d'en Pepe se n'adona de la veritat; se n'adona potser del que li espera; en Pepe és un mirall, et torna la teva imatge.
    Trobo que està molt ben escrit, que t'ensenya les coses sense dir-les, però el significat em sembla patent.

  • "Faig un vol"[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-02-2020 | Valoració: 10

    La fiblada és sorprent. Si el Pepe li va dir a la veïna "faig un vol", és que hi ha un paral.lelisme entre el dos. Molt bé relatat. Tal volta Podries fer una novel.la sobre aquest assumpte. "Que detallista des de principi a la fi". M'ha agradat.
    Gràcies pel teu amable comentari "A cor obert on la sensibilitat es despulla d'artificis".
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Fiblada[Ofensiu]
    Ravegal | 13-02-2020

    El primer paràgraf el trobo fantàstic:llamps, ganivets, gases, esbufecs, por...creen una sensació que a mi m'ha entrat no pel cap sinó per l'ànim. La resta ho acaba d'explicar tot.
    Molt bé.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: