Cercador

Llista categories

Pep Lluís i Tomeu

Un relat de: Carles Rebassa

«Els plors de cellerot són de l'aimia,
que no contempla llum paradoxal
ni entén de soliloqui d'animal
quan rutlla el rem però el broll s'extasia.
És l'abandó un beuratge amb malvasia
amb un brot d'urticària fatal.
Recepta: cent mil passes; caminal
amb els plers inclosos; no traïdoria.»

L'aimia heu dit! Au, vine aquí, Tomeu,
i digues-li les vetlles d'animal
si tenen mica d'existencial
o són de cebellot, Tomeu, Tu Meu.
Què en dius? «Celler? El vi meu... és l'Aimeu.
I amb ell no hi tinc res de paradoxal».

Comentaris

Afegir comentari

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

101198 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Afegir a preferits

Biografia:

Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >