Penúltima memòria d'una prostituta

Darrera la finestra compto els minuts, em fa por pensar-hi, no en tindré prous per fer balanç,i potser queda molt poètic, però les gotes s'estampen contra el vidre de la finestra, al compàs del somwhere over the rainbow....

Miro el carrer i entre els paraigues de colors distingeixo les siluetes de la gent, no sé que espero trobar-hi, potser alguna cara coneguda, potser ell....

Aquell fill de puta d'una nit i ni les gracies, que se li va rebentar la goma i no em va dir res....llavors el mareig, la prova, la vida i la mort en una mateixa consulta...

Una nena, com la meva, deu tenir cinc anys, potser sis, salta lliure damunt d'un toll d'aigua i s'enfanga les botes de goma i les malles de cotó de color blau, son les onze del mati i els cotxes duen les llums enceses.

La trobo molt a faltar. Que faci la vida que vulgui, però ella serà mes inteligent que jo, ella sabrà de lletres i de ciències, sabrà història i geografia, també matemàtiques, ella no treballarà als catorze, farà els deures.

M'agradaria abraçar-la, està nomès a dos carrers de mi, i ni tant sols puc anar-hi, si acluco els ulls la veig al gronxador com quan hi podiem anar, hi hauriem d'haver anat mes, ara me'n adono.

I potser no m'admirarà mai però tampoc cometrà els errors que jo...

A ella no li farà falta que es mori cap cantant per fer-se carrec del problema, ella no el té, va deixar de tenir-lo als fa tres anys, ho avala la ciència.

Finalment aniré a aquell lloc que sempre havia volgut visitar, he trobat una residència on estaré el temps de què disposo, i no fa olor de medicaments ni aquestes coses tant característiques d'aquests llocs. Ahir i avui m'he despedit de tothom, no vull marxar sense ser irònica una altra vegada.

Et dono les gracies per transcriure aquestes paraules, te les dono publicament demaman-te que incloguis aquestes dues línies al nostre escrit, teu de mans, meu de ment, per als meus exclients de pubis.

Us trobaré molt a faltar però ja ens anirem retrobant, alguns de vells als noranta cinc, alguns de joves per la sida.

En deu minuts marxo, entre la humitat del carrer veig el taxi que m'espera...

Me'n vaig a morir, i malgrat això, encara tinc ganes de pintarme la cara per veure'm millor i el vermel,l desdibuixa irregular un trist somriure....