Penso

Aquest any s'ha fet una Segona Edició de Poemes il·lustrats...

A l'abril de 2005 es va fer una trobada de "relataires" a Premià de Dalt i una de les activitats organitzades va ser la il·lustració d'una tria de poemes d'autors de "relatsencatala.com"

Vull felicitar-te, doncs aquest poema va ser escollit per a ser il·lustrat.

I informar-te que el dia 31 de maig de 2008 està previst fer una altra trobada de "relataires" a Premià de Dalt -El Maresme- en el decurs de la qual es farà lliurament a tots els autors i a tots els artistes, tant de la primera com de la segona edició, d'una còpia de l'obra.

Voldríem que ens hi acompanyessis.

Les obres han estat exposades a la Biblioteca Jaume Perich des de l'1 al 15 d'abril de 2008.
A partir del dia 16 passen a formar part de tot el conjunt que s'exposa a la Sala d'Actes de Can Figueres.

Per poder-nos posar en contacte amb tu, t'agrairia que m'enviessis un mail amb les teves dades (nom i correu electrònic) a l'adreça:
associacio.artistes@gmail.com
i així podré informar-te del programa d'actes del dia 31 de maig.

En nom de l'Associació d'Artistes de Premià de Dalt vull donar-te les gràcies per la participació en aquella Primera Edició de Poemes il·lustrats.


Rep una cordial salutació.

Montse Assens / mar
Associació d'Artistes de Premià de Dalt

ps- En aquest bloc podràs veure el teu poema il.lustrat
http://poemes-illustrats.bloc.cat/

Hola, en primer lloc vull saludarte.
Es un bon relat, però quant es pensa tant, es que es viscut moltes anecdotas i moltes coses a la vida.
Hi ha cops que pensa massà, no es molt recomanatble perqué et pots deprimir.
Enhorabona i endavant.

molt bonic el poema, dramatic, dins el q cap, Molt bé, continua així.

Molt bé, Crític, tu ho has volgut.

Confesso que a vegades els meus comentaris són més àcids que els d'un cítric.

Confesso que sovint puc deixar al relataire amb cara de què diu aquest ara?

Confesso que en els meus comentaris no hi ha mai voluntat d'ofendre. Mai, mai, mai. Espero que així ho hagin entès els relatògrafs afectats. I si no, que m'ho demandin.

Confesso que sóc ambigu, mentider, rebuscat i contradictori.

Confesso que em sembla excessiu que m'atorguis un 9. Potser si capgiressis la xifra ...

Confesso que sóc un professional de les lletres. Ja hé dit abans que sempre dic mentides.

Confesso que acabo aquest comentari agraïnt els teus comentaris, sincerament.

Hola miquel

què dir-te, sense patir pel que puguis dir tu després? Sí, he llegit comentaris teus a d'altres relataires i de ben segur que molts s'han ofès, d'altres no ho han entès i alguns que haurien d'haver-se ofès s'ho han pres com un elogi. I crec que això defineix una mica la teva relatografia: abstracte, pròpia, quasi exclusiva dins aquesta web. Els mini-relats o relats dividits, com et deia algú, solen tenir parts autènticament delirants, que et fan petar de riure com el cas de"No paris mai d'escriure" o que et fan llegir-te'ls dues vegades per curiosos i per simpàtics com "Quina setmana!". I després tens la poesia, contundent, sense històries ni parafernàlies, només allò que vols posar i com tu vols posar-ho (per exemple "Penso" o "Amb versos a la boca"), trencant-ho tot una mica amb el relat per entregues, publicitat inclosa, que deixa el teu segell per si de cas algú sospitava que t'havies anat del camí marcat per tu mateix. Crec que la originalitat és allò que més destaca, i després l'humor punyent que envies en petites dosis, a vegades de morfina, a vegades de plantofades a les galtes.
La valoració global després de revisar quasi tota la teva relatografia s'acosta al 9, i al no haver-hi decimals, és la nota que t'encolomo.

d/ .. em pensa

però, de totes maneres penso que cal pensar que el millor pensament és pensar en les coses bones que hem fet i no en les que no hem fet...

en fi, més val que no pensi tant

Penso i el pensament em cansa
Em canso i el cansament em pensa

Penso i el pensament m'espanta
M'espanto i l'espant em pensa

Penso i el pensament s'envola
S'envola i el vol em pensa

Penso i el pensament em pensa
Em penso i el pensament:
a/ s'envola
b/ m'espanta
c/ em cansa

Escull la resposta correcta.

Els 10 primers encertants rebran un magnífic lot de relats

m'ha agradat molt el poema. tanbe et volia dir q si vols llegir mes relats meus q m'he canviat de nick. ja tel posare en un altre relat teu. ah, i gracies peñs comentaris.

El comentari anterior, firmat per Iu Bohigas, havia d'anar firmat per en miquel, jo mateix.

El què ha passat és que acabava d'editar uns poemes del meu pare, l'Iu Bohigas, i com que havia entrat amb la seva clau, doncs ha passat això.

Què hi farem.

Quedi clar doncs, que el comentari anterior havia d'anar firmat per en miquel.

I que consti que no ho he fet expressament per sortir a la llista dels més comentats, eh?

El nou és tant pel poema "penso" com per l'escena a la Joan Brossa.

Molt bons tots dos...

Ah, i el Marc és molt generós, segueix en aquesta línia i ho veuràs: amés de ser un autor excel.lent, és un lector d'allò més agraït.

Una abraçada!

Us ho ben asseguro: a en Marc no el conec de res.

Peró, per si de cas, li dedico aquesta escena, a la manera de Joan Brossa:

Per la dreta entra un home amb un raspall.
S'atura un moment i raspalla una sabata.

Després, en un tres i no res, cap per avall,
escriu el seu relat número 74.

Escolta'm una cosa miquel, tu ets dels bons eh!!

M'ha agradat moltíssim LA SANEFA, i encara m'ha agradat més PENSO;
però saps el què penso jo?
que tu, només amb dos relats a l'esquena,
ja ets part dels grans escriptors del web, i no ho dic per dir,
perquè segur que la gent que et descobreixi pensarà el mateix.

TU TAMBÉ TENS MOLT DE TALENT MIQUEL,
SALUT, I A SEGUIR PEL MATEIX CAMÍ!!