Penso i sé

Quant sentiment despren ta poema com sempre ;), xo pensa k escriure-li cada setmana un poema aki no te la tornara, crec k hauries de pensar en deixar la teoria i aplicar la practica, si i va haber tant d'amor, n'hi han moltes parelles k han tornat. Com dius al final del poema k x cert el remata, luita per ella i deixa de plorar i lamentar-te pel k va poder ser i no va ser, no pots seguir aixi. Diuen k a la vida tot te solucio menus la mort. Ja veig k tas posat la imatge a conjunt i tot, TINGUES ESPERANÇA, home!!! Et veig molt indecis pq a vegades vols oblidar i d'altres tornar, aixo es pq ti vas enamorar, aclarat i fes el que el teu cor et digui, escoltal!! Una amiga k testima molt i aki soc per ajudar-te al ke sigui o simplement parlar i d'esfogar-te petons i amins maquisim!!! P.D: Passi el k passi les epoques dolentes MAI duren eternament.

Penso i veig que l'amor reflexat en la meva pantalla es un amor únic, autèntic, amb el que lluitaràs fins a tornar a transformar els records del passat en present i si es pot en futur, perquè l'estimes, perquè així es l'amor, així de preciós, amb aquesta força i lluita transmets algo mes que unes quantes paraules, estem davant d'un crit que no deixa indiferent al que ho llegeix. Un relat meravellós ple d'amor.
Felicitats Sanke85