PENSANT EN VEU ALTA

Un relat de: Siara Llach
Quan les teves cames no funcionin com solien fer-ho
i jo no pugui posar-te de nou de peu.
Recordarà la teva boca el gust del meu amor?
Seguiran somrient aquests ulls teus?

Estimada, t’adoraré fins que tinguem 70 anys
i, estimada, serà tan intens com ho era abans.
Penso en les maneres misterioses com la gent s’enamora,
potser només el tacte d’una mà.
Bé, jo m’enamoro de tu cada dia, cada hora,
i només vull dir-te que:

Ara, amor,
agafa’m entre els teus braços tendres.
Besa’m sota la llum de mil estrelles.
Descansa el cap sobre el meu cor bategant,
Només penso en veu alta
però potser trobem l’amor just on som ara.

Quan no em quedi cabell i falli la memòria,
i el públic no recordi el meu nom,
quan les meves mans no toquin de la mateixa manera les cordes,
potser es part d’algun pla, tot.
Bé, jo segueixo cometen els mateixos errors
Desitjant que entenguis que:


Ara, amor,
agafa’m entre els teus braços tendres.
Besa’m sota la llum de mil estrelles.
Descansa el cap sobre el meu cor bategant,
Només penso en veu alta
però potser trobem l’amor just on som ara.

I hem trobat l’amor just on som ara.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: