PENSAMENTS

Un relat de: teresa serramià i samsó

Són com aus adormides, els meus pensaments,
i al ràfec de la ment s'ajoquen. M'acompanyen.
Fins que es desperten, quan sona la consciència,
fets guirigall de jocs i cants. Llavors, s'envolen.

Jo sóc cargol poruc i ells són la meva closca.
Amb mi vénen arreu, vulgues que no, fidels.
I si plou tristor, es mullen. I si brilla, intens,
el crit d'un raig de somni flamejant, cremen.

Són ganivets de doble tall, que esfilagarcen
la realitat per digerir-la millor.
Però si llepo, d'ells, l'amarguesa endolcida,
ensangonen, fendint, la llengua de la joia.

Comentaris

  • els pensaments...[Ofensiu]
    MarBlava | 01-08-2007 | Valoració: 10

    sempre ens acompanyen i ens fan lliures o esclaus....
    Els teus convertits en versos t'alliberen... i ens fan reflexionar quan els llegim amb delit.
    Desitjo de tot cor que els segueixis compatint amb tanta generositat amb nosaltres.
    Una forta abraçada!