Pensaments que estorben

Un relat de: Bonhomia

Si us plau,
estrelles,
veniu amb mi.

Doneu-me foc,
que se m'escapa.

El meu esperit,
pobre d'emocions
i d'amors,
se m'escapa.

En definitiva,
se m'escapa tot
( el que vull ).

Només ve
a enganyar-me
el món material
del meu voltant.

Vull flotar una mica
i aclarir pensaments.

Pensaments...
tots són plens
de negativitat.

Les relacions
amb els éssers
que em rodegen
són tan depriments...

I el meu cap és buit,
escric per ocupar-me
en alguna cosa creativa.

Però no creo res.
Només conglomerats
de paraules
que m'atormenten i,
quan les escric,
simplement
m'ajuden una mica.
Per això ho faig.

M'és difícil trobar sentit
a la meva vida.
Estones de dia al llit...
Pensaments que estorben.

Comentaris

  • Inspiracií, si has de marxar...[Ofensiu]
    deòmises | 15-04-2008 | Valoració: 10

    fes-ho d'aquesta manera tan meravellosa de poemitzar...

    Gràcies, d.

  • 230 raigs[Ofensiu]
    Melcior | 24-03-2008

    han fet una espelma petita , però suficient , per fer llum per fer-ne 230 més , i així conseguir un ciri dels grossos de veritat .
    Endavant!

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515014 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.