pensaments en un full en blanc

Irreal o no.
Avui he llegit el text més preciós que mai he llegit. Deixo de banda novel·les que m'han fet emocionar, plorar, sentir i estimar. Parlo d'un text, d'un petit relat que ha sigut capaç, més que el text el seu autor, de captar fragàncies perfectes en unes ratlles úniques.
Ratlles senzilles i plenes d'amor i sinceritat, m'han començat a fer plorar abans de saber el veritable desenllaç. Ja plorava per la sinceritat i la força de les frases i era incapaç d'imaginar que un text es podia acabar d'aquella manera.
He plorat com mai davant d'una pantalla d'ordinador mentre llegia un text, que el principi creia que seria com molts altres, però m'equivocava.
Aquest text m'ha enamorat, m'ha fet agafar unes ganes boges d'escriure, pensar, lluitar, viure però sobretot de somriure.
No sabria escriure res més, no sabria dir-vos res més. Simplement que no creia en l'existència d'un escrit així, ara, ja no me'l podré treure mai de la memòria.