Cercador
Penjant d'una filassa...
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Es tensa la filassa,
el pes s'acumula,
la fragilitat desperta,
la realitat angoixa.
La càrrega cal alleujar
i llences a la boca de l'abís
les màscares i les disfresses
i les botes reforçades
que no et deixen sentir el terra;
i vomites pors i misèries
i aquest egoïsme que et recou:
i les llàgrimes et ragen
amb voluntat pròpia
I un cop buit
el fil, alleugerit, descansa.
Però no t'enganyes,
saps que tot tornarà
s'acumularà el pes
i el fil es tensarà,
despertarà la fragilitat
i l'angoixa serà realitat.
Comentaris
-
Si llences a l'abís [Ofensiu]joanalvol | 19-09-2010 | Valoració: 10
màscares i disfresses i les botes reforçades, com pots temer que tot es reprodueixi un cop més? Si no són paraules, i de debò ho has llençat, el resultat roman sempre a la consciència.
Les queixes verbals són fantasmes al vent. Cal desenmascarar-los, llençar-los a l'abís.
Joanalvol -
I si cal la refem![Ofensiu]Núria Niubó | 14-09-2010 | Valoració: 10
Un poema passatge del dia a dia, la filassa és a punt de trencar, la refem i si cal nusem i ens deixarem portar pel seu balanceig un temps més.
Remugues dins teu amb aquest poema, et parles i t'ajudes a acceptar la realitat.
És un poema que a tots ens fa falta en alguna etapa de la vida, de ben segur que el pensem, però tu ens el regales d'una manera planera, amb naturalitat.
Gràcies Joan!
I que tinguis una agradable tornada a la vida laboral.
Núria
-
Una pregunta[Ofensiu]Joan G. Pons | 13-09-2010 | Valoració: 10
Creus que la realitat angoixa ? O és un sentiment resposta davant la realitat.
Relat per mi desvetllador i enriquidor. Gràcies, Joan.
Valoració mitja: 10
