Península Ènia (o Efímeres intermitències)(Arc a la Ràdio - Cicle de la Vida - Abril - Vellesa)

Un relat de: deòmises
Ara ja puc dir que la viduïtat és l'estat més gris i desgraciat en la vida d'un home. Després d'anys de matrimoni i de convivència, una urpa t'arrabassa la persona més propera, la companya d'alegries i de penúries, que ha sabut perdonar inclús una infidelitat. Llavors, quedes corglaçat, atrapat en un cos decrèpit que no reconeixes i a la deriva, com una illa enmig de l'oceà, sense opcions de queixar-te. Et sents estancat perquè, en l'horitzó, no albires cap canvi.

Ara, però, d'uns anys ençà, em sento afortunat per la meva néta Ènia, que m'alegra les hores en què la cuido. Ella ha esdevingut un sol resplendent per a mi, que passava els dies d'esma per empènyer anys, un vell xaruc perdut a l'Esplai entre partides de dòmino o capcinades amb la remor del serial de torn de fons. No enyoro res d'això, assegut cada tarda en un banc del parc, envoltat de gronxadors i mares joves. Perquè el seu somriure innocent i infantil ho eclipsa tot. La nostàlgia o la tristesa, qualsevol mancança. No hi ha res al món que em robi la joia d'observar-la mentre faig petar la xerrada amb alguna altra àvia, necessitada de compartir la soledat de la vellesa amb algú de la seva època.

Ara, que la Natura no em permet gaudir de la màgia d'un encontre amb una dona, la vida m'ofereix un vincle amb la terra ferma, com un fill pròdig que retorna a la casa pairal i s'adona que no tot s'ha perdut. I m'arrapo a la joia de viure, a l'entusiasme que apareix en veure aquesta criatura, que és sang de la meva sang, arrebossada de grava i de sorra, empastifada de gelat, enganxada a les meves costelles tot pesant figues, després d'una jornada de jocs i d'escola... I respiro cada moment ple de l'Ènia, com si pogués abastar l'oxigen del món en una alenada, i revisc i oblido les xacres de l'edat i l'alço per damunt dels meus braços, com si, entre ella i jo, ens repartíssim l'existència. I, després d'acomiadar-la, en el silenci de la llar, agraeixo aquesta propina i demano que el bes de la Dama no sigui massa cruel.

Comentaris

  • Invitació "El cicle de la vida"[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del V Concurs ARC a la Ràdio 2014-2015
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "El cicle de la vida"

    T'esperem el dissabte 31 d'octubre de 2015, a les 11 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)




  • Emotiu[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 05-05-2015

    caramba amic! Un relat ple de poesia, i enyor, com pocs cops t'he llegit, amb aquella esperança que ens dóna la vida, pel simple fet de viure-la.

    M'agrada veure't a la tria en aquest mes tan madur i vell, però bell també.

    Ferran

  • Increïble[Ofensiu]

    El sentiment de vida i optimisme que has sabut transmetre a aquest relat és excepcional. M'ha fet posar a la pell, d'aquest avi, que gaudeix amb cada moment amb la seva néta. M'han encantat les metàfores i comparacions que has utilitzat per descriure el que sent aquest padrí i sobretot la frase final, molt encertada. Moltes felicitats deòmises, una selecció ben merescuda.
    Edgar

  • Optimisme i esperança...[Ofensiu]
    reusenca | 04-05-2015

    M'agrada l'optimisme i l'esperança que dones al fet natural de la vellesa. Aquest fet a vegades feixuc i carregat de malestrugança. Es saber o bé poder trobar tota aquesta part, encara que ens costi cada vegada més. Molt ben narrat!

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “El cicle de la vida” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ EL CICLE DE LA VIDA - VELLESA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “El cicle de la vida” que s’editarà a finals de 2015 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a de ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Títol suggerent[Ofensiu]
    Josep Casals | 18-04-2015

    Els nets com a salvadors dels avis que assumeixen les responsabilitats dels seus fills, una cara d’aquest poliedre que és la vellesa que encara no havia vist reflectida en els relats que he pogut llegir d’aquesta convocatòria. Una idea central embolcada de detalls de bon observador, i ben trenats. Tractant-se d’un narrador en primera persona, però i pel meu gust, el relat està massa ben escrit.

  • moments[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 18-04-2015

    Cada època de la vida te els seus moments que hem de saber treure'n suc. Gràcies a la néta vius, però hi ha qui no té neta. Gracies al record de la dona ets feliç, però hi ha qui no ha tingut dona. Cadascú ha de trobar la felicitat en els moments viscuts.

  • Els colors del capvespre[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-04-2015 | Valoració: 10

    Un retrat magnífic d'una realitat cada cop més habitual. Quants avis reviuen pel contacte amb els néts i que bé els hi va als néts el contacte amb els avis! El teu relat és un reflex en aquest sentit. Ple de colors, de petits detalls de la convivència, s'esmuny a mig camí de la nostàlgia i la il·lusió de viure. Felicitats per aquest còctel! Una abraçada.

    Aleix

  • La davallada[Ofensiu]
    Materile | 17-04-2015 | Valoració: 10

    Quin relat més preciós! Sembla talment que ho hagis viscut, que ho sentis...

    Una descripció molt acurada d'aquest davallar de la vida amb la solitud afegida. Sort en té de la néta, aquest pobre home, carregada de vida que la sap transmetre tan bé al seu avi, que li revifa els sentiments esmorteïts i li fa oblidar les xacres pintant de color el dia a dia.

    Un bon relat vestit de poesia. Felicitats!!!

    Materile

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-04-2015 | Valoració: 10

    Un bon relat
    Montse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

325 Relats

862 Comentaris

207113 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978