Pena

company,
la teva pena escrita en forma de poema
no es una pena en si mateixa
i si un motiu per a sentir-se orgullos
de que gent com tu
faci possible de treure-li profit
a quelcom tan trist com es la propia pena


ara jo estic treballant amb gent discapacitada
i a vegades em ve aquesta pena per a ells,
ja que una cosa es fer-los somriure quan ets prop seu
i l'altra es veure que quan ja no ets amb la seva companyia, notes molta tristesa perque comences a pensar en tots els seus problemes de mobilitat i altres coses, i llavors sents aquesta tristesa tan teva que a voltes fins i tot ploro en la meva soledat per tots ells... m'agrada molt poder-los ajudar a fer que siguin mes feliços, pero en el fons saps que l'unica cosa que realment es fotuda es saber que mai podran viure una vida plenament independent

-ja se que hi ha moltes maneres de sentir pena, pero en a mi em toca molt de prop la que t'acabo d'explicar-


una forta abraçada llamp... i espero que tu estiguis be de salut (ja saps a que em refereixo)

jo, ara estic atravessant un molt bon moment... he fet unes quantes sessions de hipnoterapia, i la veritat es que quasi no m'ho crec, i ho recomano de totes totes!!-


una altra abraçada, aquesta ben literaria