Cercador
Pena
Un relat de: kukisu- Compartir:
Mans de roca
de la terra plenes,
més que nosa
causeu pena.
Pena dolça,
feixuc dolor
que motiva
gran foscor.
Foscor que talla,
tall que gangrena,
eina esmolada,
violenta ofrena.
Gran revolta,
nit obscurida,
entre flames
crema la vida.
Crits de silenci,
mans lligades
volten la nit
entre brigades.
Alcen la vista,
ullen espases,
els aldarulls
omplen les places.
Nova esperança
i vella tristor:
veus ofegades
clamen a cor
volem la vida
cerquem l'amor.
Comentaris
-
Pena[Ofensiu]Ze Pequeño | 22-11-2005 | Valoració: 10
I ràbia, i impotència, i dolor...
has creat una imatge molt dura que, per desgràcia, és certa. Un bon poema, amb un ritme que fa que pràcticament els versos entrin sols dins nostre.
Series capaç d'arrencar llàgrimes amb les teves lletres.
Una abraçada.
Salz.
P.S. Gràcies pel comentari! -
Benvingut[Ofensiu]roda03 | 17-11-2005 | Valoració: 8
Hola kukisu,
Crec que aquest poema té molt a dir i tu tens molt a dir.
M'ha agradat la cura en què fas la mètrica dels teus versos, són estils, i el teu m'agrada.
Permetem una llicència, si us plau continua escrivint , fes-ho per tu i per nosaltres.
Un brindis per la descoberta,
Roda03 -
fantàstica composició[Ofensiu]Becari | 16-11-2005 | Valoració: 10
poètica. Em semblen unes imatges fascinants. Obvia alguns comentaris pocs afortunats.
un deu -
Es podria millorar[Ofensiu]majuma | 16-11-2005 | Valoració: 7
Molt fosc, lugubre, i mes que pena, fa fastic
-
Un cant preciós.[Ofensiu]angie | 15-11-2005
Tot i el seu títol.
Encadenes molt bé les paraules.
Et vigilaré d'aprop
Valoració mitja: 8.75