Pel·lícules

Un relat de: DomusSilvestre
Els peus calents dins les sabatilles i la manta de la mandra sobre el cos. Desgavellada sobre el sofà mirava i plorava una pel·lícula d'aquelles sobre dones ingènues i homes solitaris. Emma imaginava que ella era la protagonista i que en David era l'experimentat home madur que sense la noia saber-ho, pretenia. Ah! En David, quants anys feia que el coneixia? N'havia perdut el compte. Sola, davant el televisor i en penombra va desperesar-se i va allargar el braç fins a la tablet. Va encendre-la per mirar si hi havia alguna novetat seva al facebook. Mmmm, divendres vespre, segur que havia sortit. I sí, hi havia una foto on l'havien etiquetat, al costat d'una rossa. Rosses, bah! Tontes! Evidentment aquí el lector ja s'ha fet a la idea que la nostra Emma és morena, solitària, gelosa i covarda. El facebook situava en David al restaurant La Comèdia, i li quedava aprop. Va saltar del sofà, va apagar el televisor, va calçar-se les botes i va buscar el telèfon del restaurant. Va encarregar-hi un menú per emportar i va demanar si en mitja hora el podia anar a buscar. Davant la resposta afirmativa va anar de seguit al vestidor, va canviar-se la brusa, va olorar-se les aixelles, va fer una ullada al mirall, va recollir-se els cabells amb un monyo i va sortir de casa, amb el mòbil a la butxaca dels texans i el moneder dins l'anorac. Només entrar al restaurant va veure la taula on seia la colla de'n David. La rossa traspuava bellesa i elegància per tot arreu, i tots els homes de la taula li somreien. La Venus sembla que també era estimada entre les dones, i també li reien còmplices les gràcies. Bah! Llavors, l'Emma va desplegar tota la seva alçada davant del maitre, va desfer-se el monyo amb un gest despreocupat i amb una capcinada volgudament estudiada va airejar una cabellera d'un roig tant intens que va captar la mirada d'en David. Ell de seguit, atabalat, confós, i alegre va entrebancar-se amb la cadira de la rossa al aixecar-se d'un salt de taula per anar a saludar l'Emma.
Emmaaaa, Emmaaaa! Va cridar. Ella va girar-se i es va fer la sorpresa al veure'l. Es van trobar i davant el maitre es van saludar. Ella li va explicar que venia a buscar un menú, que estava sola a casa i no tenia res per sopar. Seu amb nosaltres, va dir, ell. Ella es va fer pregar, és que mira com vaig... i va assenyalar-se els texans, la brusa, la cara, els cabells. Tu sempre estàs guapa. El maitre va convenir en servir el seu menú a la taula i que hi podien afegir-hi un cobert més al grup. La rossa es va haver de decantar de cap de taula, i ella i en David es van asseure de costat, i van iniciar les complicitats que només ells coneixien. De seguida es van apartar de la conversa del grup, i la rossa va quedar pansida, desaparellada, perduda entre les rialles dels comensals. Aquí el lector pensa, caram amb la pèl-roja, què mala pècora i sent afinitat per la rossa, pobreta, que ha quedat com la noia de la pel·lícula, patint, perquè el protagonista fa cas de l'altre, i a ella, petitona, desvalguda, amb poc caràcter i ingènua, tan sols li queda l'esperança de desaparèixer tant bon punt acabi el sopar, i tornar a casa, calçar-se les sabatilles, tombar-se al sofà i abrigar-se amb la manta de la mandra, i si potser plorar, mirant alguna pel·lícula bonica, d'aquelles antigues, de dones ingènues i mascles enamorats.
.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de DomusSilvestre

DomusSilvestre

15 Relats

85 Comentaris

8671 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sóc aquí més per llegir que no pas per escriure. M'agrada somriure, cosa que els meus pares agraeixen, donat el cost de la ortodòncia que van haver de pagar.
Vaig néixer el 77, i el primer conte que vaig explicar no era res més que una mentida. D'ençà, els que em coneixen de prop, no em fan gaire cas.