Pell de seda

Un relat de: joandemataro

Carns tremoloses amarades de passió
caient en temptació de fruit prohibit.
Boques entreobertes...necessiten aire.

Llavis ardents que es van fonent
la seva pell de seda resseguint.
Ungles que es claven com si fos la seva presa.
S'uneixen, per fi, en un sol cos.

Els seus cors galopen desbocats cap al zenit.
Erupció de volcans entre focs d'artifici ,
guspires de colors...carns extasiades.

S'alliberen entre efluvis de mel.
Han sadollat la seva fam, nèctar de flor.
Crit joiós proclamant al món sencer
que han begut del calze de la vida.
"-M'estima, n'estic segur!!
M'ho ha dit l'espurneig de sa mirada."

Carns que es retiren, exhaustes...
entre respiracions entretallades.
I els seus cors s'alenteixen trotant ...
acaben anant al pas
l'un al costat de l'altre.
Sense presses...s'estimem.

Comentaris

  • Accions i paraules[Ofensiu]
    Trossets del que penso | 27-05-2010 | Valoració: 9

    Sovint les accions són més explícites que les paraules, però aquestes et permeten imaginar el que les accions resulten.
    En l'art de seduir una paraula i una mirada ho poden ser tot.
    Una abraçada.
    Trossets del que penso

  • Accions i paraules[Ofensiu]

    Sovint les accions són més explícites que les paraules, però aquestes et permeten imaginar el que les accions resulten.
    En l'art de seduir una paraula i una mirada ho poden ser tot.
    Una abraçada.
    Trossets del que penso

  • Molt ben expressat, m'agrada![Ofensiu]
    sempreningú | 12-05-2010 | Valoració: 9

    "Carns que es retiren, exhaustes...
    entre respiracions entretallades.
    I els seus cors s'alenteixen trotant ...
    acaben anant al pas
    l'un al costat de l'altre.
    Sense presses...s'estimem."


    M'encanta, m'encanta. Tan debó tinguéssim la seguretat de quan ens retirem, exhausts de tant estimar, tinguéssim la tranquilitat de que ens estima. Molt ben portat! De debó! Et segueixo.

  • Molt ben portat[Ofensiu]
    Naiade | 12-05-2010 | Valoració: 10

    Em vas fer una bona recomanació Joan. Aquesta poesia és com un homenatge al amor sincer, descrius la passió que ens porta a gaudir d'aquets moments amb tendresa, pero també amb força.
    M'ha agradat molt el final, on dius la paraule clau "s'estimen" això ho resumeix tot.

    Una forta abraçada

  • Erotisme, tendresa i dolçor[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-04-2010 | Valoració: 10

    Quin munt de noves publicacions, Joan! Fan goig de veure! Començo avui per la primera i continuaré en succesives visites, què et sembla?

    És aquest un poema eròtic i al mateix temps, dolç, ja què l'ardor de les accions i la contundència dels mots no li resten tendresa als versos.
    Un a un, descriuen l'encontre amorós, que per a fortuna dels implicats, té lloc envoltat de joia i "sense presses", sense dubtes, sense dolor, fent de l'amor una festa SENSE penes.

    T'envio una abraçada joiosa,
    Unaquimera

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2136 Comentaris

386928 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan