pell de maduixa

Un relat de: Capdelin

Agafa el ganivet amb mà indecisa.
Brilla la fulla
al biaix de la llum.

Regalima en la punxa
restes de melmelada...
cansada.

Una gota atapeïda cau a la cuixa.
L´agafa amb el dit,
llepa i sent la fredor de sa pell
de maduixa.

Instants de matins de gel.
Cos seduït
davant taula de fusta.

Sola...
Cremant cigarreta que medeix
el temps,
només amb calcetes
que ha salvat de la nit.

Ell... ha fugit.

Comentaris

  • Bufff...[Ofensiu]
    Puça | 15-04-2006 | Valoració: 10

    no tinc paraules. Melmelada, maduixa, pell... combinació explosiva i força temptadora amb un regust d'abandonament rematat per les calces.

    Sublim

    Petons de puça

  • AtzaVaRa | 06-04-2005 | Valoració: 10

    impressionada....m'encanta!!! Sense paraules, noi...
    Una abraçada molt forta!!
    AtzaVaRa

  • M'encanta...[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 04-04-2005

    Descripcio perfecte i preciosa, d'un bon damatí despres de estimar-se tota la nit.....



    Petons i abraçades

  • entre suggerent i graciós[Ofensiu]
    Gerard Germain Gonzàlez | 03-04-2005 | Valoració: 8

    Suggerent per tot allò que podem endivinar que passaria, i -no sé si és la intenció- graciosa la descripció; m'ha recordat a una cançó de Quim Vila d'una festa...
    La melmelada, ell que ha fugit, les calces... tot em sona al tòpic de fantasia eròtica... Però realment em pregunto per què ell, en marxar, no va robar les calcetes com a penyora?? Enigma...

    M'ha agradat, continuaré llegint aquests últims... ^^

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303385 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )