Pel passadís

Passeges per l'acera
i no veus que estic ací
tan prop dels teus ulls
que no hem trobis mai més!
Millor que anem pel passadís
buscant-nos sense mirar.

D'un fil penjant el seny
creus que ja no estic
dins un niu somiant ofegar el sospir,
baix uns llençols i unes mantes
pel fred del cor,
pel fred que me donava el teu
que me gelava per dins
que me podria les il·lusions.

Per trobar l'escalfor d'un altre cor
vaig a ballar amb el sospir
vaig a cuinar-me els somnis
vaig a passejar lliure
pels carrers plens d'il·lusions
vaig a buscar pel passadís
una porta que no me dugui a tu.