PEL FORAT DEL PANY

Un relat de: MariaM
Se li ha fet un dia molt llarg; arriba tard a la Residència. És periodista i aquest gener és un mes de turbulències; tothom està trasbalsat per dos temes de màxima actualitat: el Glòria i el coronavirus. Enfila el passadís i en passar per l’habitació de la Norma, la nova, sent un plor sanglotat. S’hi atura uns instants, escolta, dubte i tira endavant. No fa per ella; recula i mira pel forat del pany. No és xafardera, la seva curiositat és professional, deformació professional, es diu. Instants després es penedeix d’haver mirat.
El que ha vist no l’ha deixada indiferent però, amb tot corre a la seva cambra. Un cop allà la inquietud s’apodera d’ella. Dubta si torna a sortir i truca a aquella porta; no té excusa que justifiqui la seva presència, què dirà? Hola, passava per aquí, i... La Norma no fa gaire que és a la Residència. D’ella en saben poca cosa; que és de Sòria, que marxarà l’estiu i que treballa de nit, diuen que en un bar de copes.
L’endemà al matí el menjador està animat com sempre; la Sara dóna un cop d’ull, no la veu i s’asseu en una taula prop de la porta. Només veure-la al llindar, li fa un gest assenyalant un lloc al seu costat. Han parlat tot esmorzant i, fins un altre. Esperava trobar en ella algun senyal d’alarma, indicis de no haver dormit, però, se la veia relaxada.
A la nit arribà tard i es repetí el so de l’anterior; caminant quasi de puntetes s’ajup, inclina el cap, mira pel forat i, esglaiada, se li escapa un crit. No s’ho pensa; empeny la porta que cedeix i corre cap a ella. Té sang per tot el cos, cobert d’una camisa aspre, i a sota un cinyell dur de cerres i cadenetes de ferro.
Més tard li confessarà que el que ha vist, és per esperit de mortificació, per tal de fer-se perdonar els pecats. A l’estiu ingressaria al noviciat de Sòria. Quin horror! Això no és propi del s.XXI. No pot amagar la ràbia que sent, el seu rebuig i comença a treure-li el cilici amb molta cura. Llàstima que les idees equivocades no els hi podrà canviar tan fàcilment.

Comentaris

  • Gràcies...MariaM[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-03-2020

    Gràcies MariaM pel teu amable comentari "Emoció sota les estrelles" i plena de sentiments com cal. Me n'alegre de que t'haja agradat.
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Esperit de mortificació.[Ofensiu]
    MariaM | 02-03-2020

    La periodista ha estat enfeinada per qüestions professionals, el Glòria i el Coronavirus; la meva frase que potser no havia expressat prou bé. Sort que tu no m'ho tens en compte. Un cop més, gràcies. MariaM

  • Encara avui[Ofensiu]
    MariaM | 02-03-2020

    Sí. ens pot semblar Medieval, però, encara és vigent; desfer-se de les lacres socials quina feinada! De mica en mica i anar fent.
    Aleix, moltíssimes gràcies. Una abraçada. Maria

  • Encara avui[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-02-2020 | Valoració: 10

    Doncs sí, estic convençut que encara avui hi ha gent mortificant-se així. És un tema interessant el que treus, costums medievals encara presents avui. És això pecat? Una forta abraçada, Maria.

    Aleix

  • Esperit de mortificació.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-02-2020 | Valoració: 10

    Doncs la periodista és molt curiosa i va haver uns instants que va mirar pel forat del pany com estava la Norma, la qual cosa li fa penedir-se.
    Aquesta frase de: Glòria i el coronavirus. No sé, realment, que vol dir.
    Bé, que m'ha agradat llegir-te'l i és molt adient a les circumstàncies que va passar aquesta periodista...
    Una abraçada.
    Perla de vellut

Valoració mitja: 10