Pel dijous gras, carn fins el nas

(A Far de Cavalleria, per allò de "descobrir el fantàstic món de la carn")

Arribe a la carnisseria. Entrant, note fred. "Les cameres frigorífiques", supose. I de sobte, un incipient tremolor: se m'ha posat carn de gallina.
-Bona tarda tinga! - exclama la carnissera. -Avui tinc carn de xai, de cabrit, de porc, de vedella... De ploma i pèl, la que vulga! Ben sortida n'estic!
"No cal que ho diga". I la fite obertament. Ben carnada, llueix les parts superiors d'uns pits carnosos, que sobresurten del jersei. A l'aparador, els trossos sanguinolents em recorden aquells temps que vaig ser carn de canó, a les trinxeres. I aquelles carnestoltes, quan vaig arribar a perdre les carns pel pecat de la carn. "Magre i neulit com estàs! La pròxima te'n vas al carner", comentà el metge de capçalera, molt amic meu. Érem carn i ungla. "Som de carn. I la carn és dèbil", vaig tenir esma de replicar-li. I ara, una carnositat íntima començava a prendre carn, contemplant aquelles carnotes de la carnissera que, potser sense adonar-se'n, potser a postes, mostrava ara uns trossos de cuixes ben carnades, com afegint-hi carnada a l'esquer de la temptació. Coneix que jo no tinc la carn d'ase i acostuma agradar-me la carn de faldeta. I que tothom a la rodalia n'és sabedor de les epopeies de la vídua del carnisser, ara carnissera, de fer carn a la part posterior de la tenda. Ella em lluca plaent, tota cofoia, aquell bocí carnós d'entrecames, cada vegada més notori.
-Què no li abelliria mig quilet de carn de pèl que serve als bons amics? Per exemple, de conill... Entrem a dins. En aquesta hora no acostuma vindre clientela...I, si li preocupa massa, posem el cartellet de TANCAT... -em proposa, ja obertament, amb un somriure d'orella a orella.
"La carn vol carn... Carn madura fa bon brou... Per què no posar tota la carn dins l'olla? A més, la Quaresma està al caure!". I l'acompanye, tot decidit i content.