Pel congost del riu LOBOS

Un relat de: rnbonet


Les altes penyes.
Voltors que giren
pel cel immens.
Un sol de plom
que ens cau directe.
Pau silenciosa
amb cert neguit.
Uns xops ben morts
-i ferms alhora-
que amaguen vides.
Poblat antic,
cova propera.
Ermita noble
i solitària,
clau d'una boira
de temps passats.
Enigmes clars
gravats en pedra.
I més enllà
riu amb granotes,
algues i pàmpols.
Els llops, enfora.
Detalls templaris
que ens encomanen
la seua petja.

Comentaris

  • Evocació[Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 29-09-2012 | Valoració: 10

    Bonic poema per descriure les sensacions generades per un indret i un oratge concret. Aquestes sensacions que ens omplen de cop i ens evoquen la vida de temps passats són magnífiques. Des de fa trenta anys porto penjat al coll un petit sol comprat a Turquia d'inspiració hitita a causa de les sensacions que em va transmetre la visita a un poblat d'aquesta antiga civilització. Una abraçada!

  • Un poema sintètic idescriptiu.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 20-08-2012

    Tenia previst fer-te un comentarid’aquest poema tan sintètic, tan descriptiu, des de que el vaig llegir al Repte. Però estic fora i tinc una cobertura molt deficient, i esperava el final de les vscances. Però intentaré respondre amb paciència.
    Gràcies pel teu comentari. I sí, la cançó té música i va ser publicada al meu CD “Rere la porta oberta”, al 2001. Pots escoltarla a aquesta adreça

    http://can64.com/index.php?option=com_content&view=article&id=73:canco-esperancada-per-a-ocells-caiguts&catid=39&Itemid=102

    Espero que t’agradi.
    Una abraçada

  • La petja[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-08-2012 | Valoració: 10

    Poema com fotografia. Paraules com ànimes. Detalls que brillen. Transport a l'indret. Presència, vida, viatge amb majúscules. Natura que envolta. Un poema preciós! I una abraçada.

    aleix

  • Enigmes clars[Ofensiu]
    allan lee | 13-08-2012

    per qui vulgui buscar-los, llegir-los. Entendre'ls. La poesia clara i oberta dels versos fa que el cel sigui massa gran, que veiem les petjades dels llops. M'agrada aquesta poesia neta, sense embalums ni artificis. Roca gastada i poderosa la dels temples antics: no els hi cal més que la claror i el silenci per fer-se entendre. Una abraçada

    a

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357001 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!