Pel carrer...

Pel carrer.


Pel carrer unes sabates sense peus.
Un camí a mig fer.
Pa llençat que acabarà sec.
Papers i més papers que només
el vent és el carter.
Ampolles buides d'esperit anònim.
Asfalt industrial sense cap regust.
Cares llargues que caminen
mirant a terra sense saber perquè.
el campanar altívol que vol
dominar tots els carrers.
Fanals amb bombetes d'abans
i després de les eleccions...
Les que van empolainades
i les que duen la faldilla arrugada.
els que lliguen corbata
i els pantalons amb doble ratlla.
Els que van amb cotxe
i els que avancen amb bicicleta.
Els honestos i els que van amb
barret i es creuen més llestos.
El carrer és com una processó.
Els que arrastren cadenes
i els que ells són les cadenes.
Deixalles d'una societat
que es creu que va grassa
i està a les acaballes de
moltes coses, està a les
acaballes d'ella mateixa.
Pel carrer hi ha una societat
que s'arrastra per terra
malgrat que aixequin el cap,
tot el cos s'arrastra.

onatge