Pel angost camí del viure...

Un relat de: Ningú-

Pel angost camí del viure,
Les grans comissures marquen dins,
Els sentits s'hi esvaloten,
Coloms volen del neguit...

Sempre caic jo en la pedra,
La que te forma de cor,
La més petita de totes,
La que fa caure més fort...

Ara ets tu qui la sosté,
I només perquè jo vull,
Amb el cor jo t'ho diré,
Que ho veig amb els seus ulls...

Tant de bo que jo pogués,
Oblidar el teu somrís,
El teus llavis i l'alè,
Fossin lluny del meu permís.

Comentaris

  • Joder...[Ofensiu]
    Inflamable | 22-07-2005 | Valoració: 10

    ara resulta que m'agrada. Pos si, m'agrada. Al menys la poesia que t'he llegit m'ha agradat. He d'admetre que et superes en aquest àmbit. Pos aixo, que m'agrada. xD.

l´Autor

Foto de perfil de Ningú-

Ningú-

56 Relats

61 Comentaris

50861 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
[Cinquanta relats, biografia nova...]

Ja en tinc divuit, d'això ja en fa uns dies llargs.
Tot i el canvi d'edat continuo vivint a Móra d'Ebre i dient-me de la mateixa manera, Adrià.
Continuo escrivint, i espero continuar fent-ho, per molt que pugui pesar a alguns...

Podria sintetitzar divuit anys, però no val la pena.

De la vora del riu,

Moltes gràcies.

Ningú-

"La lluna,
inerta i llunyana,
res més que el reflex del sol...
una llàgrima de l'Univers."


lafoscordelcolornegre@hotmail.com