Peixos

Un relat de: frederic
En Joanot era pescador. L'ofici li venia de tradició familiar, però amb l'esperit innovador propi de les noves generacions va posar el negoci al dia pescant amb xarxes socials.

Semblava que la vida li transcorria amb la placidesa del llaüt balandrejat per les ones, quan el va escometre la tempestuosa crisi dels quaranta. Rere una sobtada i aparent atonia vital, interiorment bullia revisant els deixants navegats i els caladors per explorar, submergit en denses i febroses cavil•lacions, buscant l'arrel de la seva insatisfacció. Va ser aleshores quan va prendre plena consciència de la difícil imatge que havia d'afrontar cada dia quan recollia el producte de la seva indústria; tots aquells peixos i peixets sobre coberta, amb el seu estèril i mut obrir i tancar de boca, incapaços d'articular un mot, amb els ulls esbatanats per l' esforç d'un impossible clam d'auxili.

En Joanot no va poder superar l'escrúpol d'aquella imatge d'indignitat. Va deixar el negoci de les xarxes socials i se'n va anar a les illes gregues a recollir refugiats.

Comentaris

  • Simbòlic i encertat[Ofensiu]

    Com sempre, la màgia dels teus relats rau en la suggestió, el simbolisme i l'eloement poètic. Aquí hi afegeixes el valor de la solidaritat i la crítica. Enhorabona!

  • La placidesa del llaüt[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-01-2016 | Valoració: 10

    Aquesta al·legoria a la pesca /xarxes socials és ben original i mostra una imaginació talentosa. Es diu, i deu de ser veritat, encara que jo no ho vaig viure així, que els quaranta és un punt d'inflexió en el temps en el que es replantegen formes de vida i que causen més d'un neguit. I el teu personatge escull les xarxes socials com a mitjà de tirar endavant una nova etapa.

    Fa gràcia pensar que, a l'igual que els peixos pescats obren la boca sense poder articular un mot, també a les xarxes hi ha gent que escriu molt i molt sense tenir res a dir, senzillament per veure el seu nom imprès i sentir-se més viu. Aquest no és pas el teu cas, que ens has sabut explicar una història i fins i tot sorprendre'ns amb un final no esperat.

    Feliç any nou.


  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-01-2016 | Valoració: 10

    Un gran relat. M ´agrada
    Montse

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

frederic

29 Relats

66 Comentaris

15969 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Barcelona 1963. El meu primer premi literari el vaig guanyar al concurs que l'escola va convocar per St Jordi quan feia 3r de BUP. El meu últim premi també. Això sí, el vaig rebre de mans del meu professor Francesc Garriga i Barata (premi Carles Riba 2012). El Sr Garriga em deia que escrivís, que escrivís molt. Amb el consell del Sr Garriga vaig fer el que tots els adolescents fan amb els consells dels seus bons professors i em vaig dedicar a la música. Actualment sóc professor de música de secundària, feina certament gratificant, i aconsello els meus alumnes adolescents que facin molta música. A part d'això, i ara que els meus fills comencen a ser grans (només la petita fa una mica de música), jo vaig trobant temps per pensar en el Sr Garriga, llegir-lo i escriure... una miqueta. La meva activitat literària és purament terapèutica i em permet, juntament amb l' humor i la natació, mantenir la ment en un equilibri suficientment estable i el tarannà en uns mínims acceptables de civilitat.
Au!

fblanco@xtec.cat