PEIXETS

Aquest any al Casal, la Caixa que ara era un banc, en comptes de pagar-los una excursió, els hi feia anar una psicopedaóloga, o un nom semblant, un cop per setmana. Una noia molt trempada! Els animava a fer alguna cosa més que la partida de dòmino o el cobrellit de ganxet mentre veien la telenovel·la. Aquesta tarda, sense anar més lluny, havien anat a veure una exposició de pintura al Centre Cívic. El mes vinent començarien un taller d'art, d'art-teràpia, deia.
A la Mercè, els que més li agradaven eren uns quadres de colors clars, alegres, amb unes noies, sirenes, peixets... Almenys aquí s'hi veia alguna cosa. N'hi havia d'altres que semblaven guixots de criatura, massa moderns. O, potser, és que no hi entenia prou.
La seva amiga Rosita se li acostà.
- Això t'estàs mirant? Valga'm Déu, quina obscenitat!
- Per què? Les noies van nues però no hi veig res indecent, neden entre els peixos.
- Neden? Però que no veus on el té, el peix? Entre les cames! Si li està llepant tota la figa! No has llegit el cartellet?
- Doncs, la veritat és que m'he deixat les ulleres de prop a casa.
- Diu que el pintor i la model fan l'amor sobre la tela abans de començar l'obra!
- Vols dir?
- Això posa. I fixa't en aquest altre!
- El de la noia que neda entre peixets?
- Sí, sí... Amb un peixet entre les cames pel davant i l'altre donant-li pel darrere. No sé com l'Ajuntament permet exposar aquestes coses!
- Però dona, com vols que faci això amb un peix?
- Una truja deu ser aquesta noia, això és el que deu ser! Ficar-se els peixos pel cony i treure-se'ls. I vinga, vinga, mentre l'altre l'està pintant.
- Apa! No pot ser!
- I el de la sirena, no ho veus?
- Agafa el peix amb les dues mans i li fa un petó.
- Petó? Una bona mamada li fa!
La Mercè es va quedar contemplant les pintures una estona més, ara sí que no entenia res de res!
La Rosita, tornant de l'exposició, passà pel mercat a comprar una mica de sopar per casa.
- Avui em quedaré un quilo de sardina -demanà, ben sufocada.