PEDRES RECONVERTIDES EN BYTES (o 'Reflexió passades Eleccions 9-M-2008')

PEDRES RECONVERTIDES EN BYTES
(o 'Reflexió sobre les passades Eleccions Generals [9-M-2008]')


M'ha costat Déu i ajuda encaixar la (enèssima, i no crec que última) derrota electoral del catalanisme valencià. Encara no l'he digerida del tot i, sincerament, em trobe bastant desmoralitzat. Sembla que tot el treball de difusió que hem fet a través de la xarxa no haja servit de res. Ens peguem mil cabotades contra un mur inalterable i, una vegada i altra, sorgeix la mateixa qüestió: ¿Per què seguir avant? (Vaja, això em pregunte jo a tota hora).

Allò cert és que, si cadascú de nosaltres no hi participem activament, si ens limitem a ser simples espectadors, a llegir o escoltar per damunt damunt alguns correus o informacions, sense sumar-nos a cap campanya ni proposta concreta, llavors sí que podem donar-ho tot per perdut. No valdrà la pena continuar amb la lluita electrònica, perquè la guerra mediàtica ja fa anys que la té guanyada l'espanyolisme. Ells disposen de fortaleses volants, de cuirassats invencibles i de potents carros de combat. Una completa provisió d'armament, en sentit audiovisual, amb tots els mitjans de comunicació imaginables al seu abast. Mentre nosaltres... ¿amb què ens hi enfrontem? Amb uns rudimentaris bastons de fusta en forma d'ordinador i unes miserables pedretes reconvertides en bytes. Ni punt de comparació, xè.

No pretenc culpar de falta d'implicació a ningú. Compte. Cadascú té les seues prioritats i jo sóc el menys indicat per donar sermons de com encarrilar la pròpia vida. És una simple reflexió que em faig a nivell global, en vista dels funestos resultats obtinguts a les eleccions generals del passat 9 de març: 19 diputats del PP han arribat al Congrés Espanyol remesos pel País Valencià (o, diguem-ne ja, País Palencià), 14 del PPSOE i 0 (¡ZERO!) diputats ens defensaran a la resta de valencians que diferim d'eixos dos titans descomunals.

Però no em lamente només d'aquest desenllaç que tenim ben fresquet, sinó també d'aquell de fa quasi un any, el de les eleccions a les Corts Valencianes de maig del 2007 (per a més INRI, a 300 anys justos de la primera gran derrota, la d'Almansa). Ambdós formen part de la mateixa tendència al declivi. Està confirmat i sentenciat que el 95% dels valencians (i potser també un nombre significatiu de catalans) passen olímpicament de tot allò en què nosaltres creiem. I sembla quasi impossible que, a curt o mitjà termini, vagen a modificar-se les coses. Llàstima.

De tota manera, estes últimes setmanes he temptejat un altre camp de batalla, més emocionant i de major extensió que el que solia trepitjar. Es tracta dels fòrums de DEBATE EUROPE:

http://forums.ec.europa.eu/debateeurope/index.php?language=catalan

Us recomane que visiteu eixa web i la difongueu si ho creieu atractiu. És important que en estos marcs de discussió es registre gran quantitat de comentaris i d'idees noves en català, per a què s'adonen a tota Europa que la nostra llengua continua ben viva, i que encara li queden moltes coses que aportar. És una manera pràctica d'exigir el seu ús real en futures webs de la Unió, així com en comunicats oficials o en serveis d'atenció al ciutadà.

Ens ho hem de guanyar dia a dia nosaltres mateixos, els ciutadans de a peu. Tu, jo, ella, ell... Ningú de fora, cap alt càrrec ni cap polític apoltronat no vindrà a traure'ns les castanyes del foc. És vital la col·laboració de tots i cadascun de nosaltres, sense excepció. Perquè, si no, tot açò s'acabarà... I va de veres.



(NOTA: No em titlleu d'apocalíptic. Amb 'tot açò', em referisc a la 'nostra' cultura en particular, no a la vida ni a la cultura en general, és clar. Però la de nosaltres també és important, ¿no? Com la de la resta del món. Ni més. Ni menys).


Sueca (País Valencià), 9 i 16 d'abril del 2008
Joanjo Aguar Matoses


(PODEU REENVIAR O PUBLICAR AQUEST TEXT O UN EXTRACTE D'ELL. SENSE INCONVENIENT. ENDAVANT).