Pedres i mentides

Un relat de: Ginger

Durant aquest temps en què l'Estatut s'ha anat discutint i llençant-lo a la cara d'uns i altres, he acabat per no fer gens de cas als polítics. He deixat d'escoltar-los conscient de la manipulació que han estat exercint tant als catalans com als què no ho són. He estat pendent, això si, dels analistes més o menys imparcials i dels experts en la doctrina del Dret.

La meva conclusió ha acabat sent, per una banda, que els polítics ja ens van manipular quan varen presentar a Referèndum un Estatut que de sobres sabien insconstitucional (un Estatut de màxims, van dir, recordo) i sabien també que "algú" els l'intentaria tombar. No obstant, tot plegat serviria perquè Madrid es veiés obligat a reformar la Constitució a fi de donar compliment a la voluntad dels catalans democràticament expressada a les urnes (i és molt esperar, atès el poc tarannà democràtic d'Espanya. I la història em remeto), i ells, els polítics d'aquí, quedarien com uns bons nois defensors del catalanisme que havia esgarrapat Espanya. En realitat, però, ses senyories més preocupades pels beneficis del partidisme i pel poder que els dóna el ‘seient', que no pas pel sentit real de país.

Per altra banda, el desprestigiat TC ha fet el seu paper i té raó pel que fa a l'estricta aplicació de la Llei declarant inconstitucional el text. El què passa és que aquest paper l'ha fet tard i malament. I dic malament perquè, després haver trigat quatre anys per a dir que ‘no', ho podia haver fet per descomptat molt abans i de forma elegant, sense ferir sensibilitats, argumentant en positiu, donant opcions, i suggerint alternatives i comprensió. Hi ha moltes formes de dir que no, i aquí s'ha aplicat la més grollera: tallant curs i ras, deixant terra cremada i trepitjant els seus habitants.

Estic emprenyada, doncs, amb el TC per les males formes i amb els polítics d'aquí i d'allà per la seva constant manipulació equivalent a mentides, i pel permanent llençament de pedres entre uns i altres. M'ha quedat la impressió que la finalitat última no és Catalunya sinó "el partit", amb la qual cosa no hi estig gens d'acord, naturalment.

Així doncs, em pregunto, de quina forma m'haig de manifestar el dia 10 de juliol si estic pensant que m'utilitzen, que les seves intencions reals no són les que em volen fer veure i que, o als uns o als atres, els estic fent el joc?

Comentaris

  • Referendum ja[Ofensiu]
    lluisdesils | 10-07-2010 | Valoració: 10

    Estic d'acord amb l'autora de que tot plegat són ganes d'armar merder i res més. Si fos un país verdaderament democràtic, l'Estatut hauria passat pel tribunal constitucional abans d'anar a referendum, igual que haurien de passar-hi totes les lleis abans de ser publicades. Per altra banda, la Constitució hauria de ser prou explícita i clara com per no haber de deliberar massa i arribar a un acord per unanimitat. Però aqui, tenim una mala Constitució, un mal estatut i un mal TC. I, per descomptat, uns mals polítics.

    Deixem-nos de manifestacions i demostrar el nostre emprenyament. Convoquem un referendum vinculant i, si més del 50% dels votants diuen SI, portem-ho a Europa. Ells es cuidaran d'emprenyar l'Estat Espanyol.

  • entenc la teva reflexió...[Ofensiu]
    joandemataro | 06-07-2010 | Valoració: 10

    però jo crec que el dia 10 pot ser una d'aquelles dates històriques que les fan les persones, el poble planer, no els polítics, de forma espontània com les del no a la guerra, recordes?
    jo també estic decebut dels polítics i no em sentiré manipulat doncs cridaré el meu propi lema: jo vull la independència dels polítics i vull sentir les veus espontànies del poble en la pròpia carn... pot ser un dia emocionant i irrepetible, crec...

    una abraçada
    joande

l´Autor

Foto de perfil de Ginger

Ginger

45 Relats

78 Comentaris

60981 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Quan era petita m’agradava dibuixar, tenia molta imaginació i es veu que ho feia força bé. Però per cicumstàncies a l'escola de monges ho vaig avorrir i no hi he tornat. També se’m donava bé l’escriptura, però algunes de les meves mestres també a l'escola de monges no ho entenien així, i fins i tot una vegada en una redacció en que vaig fer servir un personatge que no els va agradar em van posar un ‘zero patatero’ sense aturar-se a observar el contingut ni el perquè de tot plegat. També hi vaig perdre l’interès en l’escriptura i en la lectura durant força anys.

M’he hagut de fer gran i donar-me més d'una trompada per a tornar-hi. Ara escric per per deixar anar els meus fantasmes, però sobre tot per posar en ordre les meves idees i establir-me una opinió que no em resulti massa contradictòria mirant de fer-ho amb sentit de l'humor i ironia (de vegades amb un punt d'acidesa) sense el quals crec que les persones estem perdudes.

El meu bloc d'escriptura és:
http://rosadecyan.blogspot.com.es/ (Ironies, paradoxes i altres subtileses)

També m'interessa la fotografia a la qual dedico diversos blocs: http://imatgesiemocions.blogspot.com/
http://fragmentsde-i-realitat.blogspot.com.es/
http://fragmentsde-i-realitat.blogspot.com.es/



Qui estigui interessat/da en contactar amb mi ho pot fer amb tota tranquil.litat a:

rosadecyan@yahoo.es
rosa.decyan@gmail.com

Gràcies per llegir-me.