Cercador
PECATS
Un relat de: sagoab- Compartir:
PECATS
La ironia de la vida, resulta que dels set pecats capitals se li podien atribuir sis d’ells, l’únic que no practicava era el de la peresa, sempre havia estat un home molt enèrgic, les coses com siguin.
Luxúria: el seu desig sexual era desmesurat, però degut a la seva posició social era i havia de ser un dels seus grans secrets . Gola: li agradava menjar i sobretot beure amb desmesura, als vespres era quan devorava menjar i bevia fins caure alcoholitzat. Avarícia: disposava de molts diners i propietats però sempre n’anhelava més, i el més repugnant era que no li importava d’on provenien. Ira: entrava en colera amb molta facilitat, sobretot quan no obeïen les seves ordres. Enveja: l’ambició que tenia per arribar a dalt de tot era tant gran que en ocasions es convertia en una mena d’ànsia aconseguir el lloc del seu superior. Supèrbia: tenia un posat altiu i una manera de fer bastant arrogant, generalment amb a la gent de nivell cultural i social inferior a la seu.
Ironia o hipocresia? Durant tota la seva carrera des de que era el capellà d’aquella petita parròquia fins ara que ja era Cardenal per concloure els seus sermons sempre citava:
Perdona Senyor els nostres pecats, accepta el nostre cor adolorit i el nostre esperit humiliat. Salvans, Senyor, tu que ets misericordiós.
La ironia de la vida, resulta que dels set pecats capitals se li podien atribuir sis d’ells, l’únic que no practicava era el de la peresa, sempre havia estat un home molt enèrgic, les coses com siguin.
Luxúria: el seu desig sexual era desmesurat, però degut a la seva posició social era i havia de ser un dels seus grans secrets . Gola: li agradava menjar i sobretot beure amb desmesura, als vespres era quan devorava menjar i bevia fins caure alcoholitzat. Avarícia: disposava de molts diners i propietats però sempre n’anhelava més, i el més repugnant era que no li importava d’on provenien. Ira: entrava en colera amb molta facilitat, sobretot quan no obeïen les seves ordres. Enveja: l’ambició que tenia per arribar a dalt de tot era tant gran que en ocasions es convertia en una mena d’ànsia aconseguir el lloc del seu superior. Supèrbia: tenia un posat altiu i una manera de fer bastant arrogant, generalment amb a la gent de nivell cultural i social inferior a la seu.
Ironia o hipocresia? Durant tota la seva carrera des de que era el capellà d’aquella petita parròquia fins ara que ja era Cardenal per concloure els seus sermons sempre citava:
Perdona Senyor els nostres pecats, accepta el nostre cor adolorit i el nostre esperit humiliat. Salvans, Senyor, tu que ets misericordiós.