Pecats

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Pecats


Abandonava la classe amb tremolor i les pupil·les dilatades. S’hi va capficar durant tot el trajecte en metro fins a Esplugues. Es repetia l’escena una i una altra vegada i continuava sense creure el que havia passat. Aquell dia li tocava dinar amb els pares però no podia parar quieta. A la taula s’havia sentit les galtes vermelles i tan desconcentrada que la mare li havia fet unes quantes preguntes incòmodes. Amb l’excusa dels exàmens va acomiadar-se aviat i va tornar en bus cap al seu pis d’estudiant a Sants. Va pujar les escales i va tirar-se al llit de la seva habitació mig suada on va reproduir mentalment tots els gestos i les mirades que tenia clavades al cervell. Se sentia avergonyida i excitada.

Era la primera classe i el Ricard s’estava presentant a tothom. Era jove i realment atractiu. Des del primer moment que ella havia travessat la porta ell no havia deixat de mirar-la. Notava que li observava l’esquena i també la cara i el tors en seure a la tercera fila. L’Èlia va donar una mirada als seus companys per veure si també la miraven d’aquella forma inusual que confirmés que devia anar despentinada o ensenyant el cul. Cap senyal, però ell no va parar i va demanar que es presentessin un per un amb molt interès. Quan li va tocar a ella el Ricard era molt a prop. El cor li bategava fort. Quan va acabar amb el seu nom, el curs i el seu objectiu professional va escoltar un “fantàstic” tan melós i llaminer que ara sí que tots els seus companys la miraven desconcertats.


Ayla

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: